Aspectes essencials, però no únics, a tenir en compte a l’hora de fer créixer un infant

criar infants 18.02.15És important tenir en compte diversos aspectes quan tens un infant a càrrec. Un aspecte molt bàsic a valorar és si com a pare/mare/tutor ets capaç de posar límits ja que és essencial marcar-los si vols evitar comportaments inadequats de l’infant quan sigui adolescent. Marcar límits no implica ser intransigent ni mostrar rigidesa en l’educació, sinó marcar allò que és adequat amb respecte i estimació.

Imaginem-nos el cas d’un infant que es passa tota l’estona demanant coses als pares; un joc de videoconsola, una pilota, un àpat diferent a la resta, veure el canal de televisió que ell vol i un llarg etcètera. En aquest cas molts dels adults responsables de l’infant cauen en l’error de concedir totes aquestes peticions per motius diversos (cansament, evitar molèsties, guanyar temps,…) i aquesta conducta és completament contraproduent per l’infant. Si l’infant conviu en un entorn on tots els seus desitjos són satisfets, exigirà que sempre sigui així, presentarà una baixa tolerància a la frustració, pensarà que els seus desitjos són més importants que els de la resta, … Per tant, és important que la mainada escolti la paraula “no” i eliminar la creença de molts adults de que si diuen “no”, no són prou bons pares. Cal tenir en compte que un “no” adequat pot evitar moltes conductes intransigents i agressives en un futur.

Tot adult és conscient de que tots els actes que realitza comporten unes conseqüències associades de les que han o més ben dit, haurien, de responsabilitzar-se. Aquesta premissa que per un adult és tan bàsica s’ha de fer igual de bàsica per un infant. La mainada ha de ser conscient que els seus comportaments, les seves conductes, tenen uns efectes i que se n’han de responsabilitzar-se. Això implica que la funció dels pares/tutors no recau en respondre per les conductes irresponsables i negatives dels infants sinó tot el contrari, fer-los veure el seu error i que responguin de la forma més adequada possible.

Un altre exemple que considero important tenir en compte és quan els infants resolen tots els seus desitjos i conflictes amb rebequeries. És molt desaconsellable que els responsables de l’infant permetin que aquest faci ús del poder d’una rebequeria per aconseguir el que vol (fer o deixar de fer quelcom, reclamar atenció, …).Cal tenir en compte que si les rebequeries permeten l’assoliment dels desitjos i de les intencions de l’infant, aquest emprarà aquest sistema de forma rutinària perquè creurà i entendrà que és la única manera possible. Així doncs, els pares/tutors han de ser ferms en les decisions que prenguin i en les negatives que transmetin als infants, de manera que aquests entenguin que un “no” és un “no”, que muntar un espectacle no soluciona la problemàtica i que quan els adults estableixen unes normes i unes premisses aquestes són vàlides per la majoria de les situacions, exceptuant, situacions molt concretes i puntuals on han de quedar clarament explicades el perquè no són vàlides les normes preestablertes.

També cal recalcar la importància de que si hi ha diversos adults responsables d’un mateix infant, les normes siguin aplicades pels diferents adults i que la negativa d’un ha de ser la negativa de l’altre, malgrat pugui opinar que és molt rígida o inadequada. En aquests casos, els adults, fora de la mirada de l’infant, han d’arribar a un acord sobre la decisió més adequada però aquesta desavinença, l’infant no la pot percebre, ja que en cas contrari utilitzarà aquesta esquerda per aconseguir el que vol i acabarà generant, fins i tot, conflictes entre els propis adults.

Aquestes premisses són únicament un primer esbós d’allò que cal tenir en compte alhora de fer créixer un infant i considero important recalcar que en la majoria de les ocasions no és que estiguem davant d’infants o adolescents incontrolables, perversos o agressius per “naturalesa pròpia”, sinó davant d’uns infants que han crescut sense uns límits clars i sense unes consignes i unes normes de comportament explicites.

Montse Roura

Psicòloga Col. 21312

foto meva mini

Montse Roura i Regincós, psicòloga, psicoterapeuta i terapeuta de parella, amb número de col·legiada 21312. Per accedir a més publicacions o per posar-te en contacte amb la mi només cal que accedeixis al següent enllaç: http://www.montseroura.cat

Montse Roura Psicòloga

Montse Roura Psicòloga

Montse Roura i Regincós, psicòloga sanitària experta en hipnosis clínica i terapeuta de parella, amb número de col·legiada 21312. Per accedir a més publicacions o per posar-t'hi en contacte només cal que accedeixis a: http://www.montseroura.cat o truquis al 645.23.64.40