¡¡¡Felices Fiestas!!!…y un cuento de Navidad.

 

Feliz NavidadAhora que se acerca la Navidad y que suele ser un momento para reflexionar sobre lo vivido y lo no vivido en este último año, no puedo (ni quiero) evitar acordarme de todos vosotros/as y desearos unas Felices Fiestas y que el año que pronto empezará supere con creces al que termina.

Los que me conocéis sabréis la importancia que doy a las historias, así que no perderé la oportunidad de regalaros un cuento de Navidad como muestra de respeto y reconocimiento por lo que aprendo de vosotros cada día.

Ahí os los dejo:

Cuentan que había una vez un zapatero muy pobre, muy pobre, que trabajaba día y noche para sacar adelante su hogar. Su mujer no tenía trabajo y no tenían hijos. Eran tiempos de crisis, así que el zapatero cada vez vendía menos zapatos. Para colmo se acercaba la Navidad y hacía frío, y aquel pobre zapatero se quedó sin dinero para comprar un poco de cuero y seguir trabajando. 

Sentiment de culpa i procés de dol

 

índiceAvui m´ha vingut al cap la imatge de la pel·lícula de Disney Pinotxo i el seu inseparable Pepito Grillo. Aquest insecte elegant de barret blau ajuda a en Pinotxo a distingir entre una acció correcta i una incorrecta. De la mateixa manera, tots tenim una veu interna que sorgeix des de dintre nostre en molts moments i que és especialment nítida durant els períodes de dol, fent aparèixer, sovint, una mescla de sentiments amargs que anomenem culpa.

La culpa és un sentiment amarg que sentim quan mirem el nostre passat, amb la sensació de que la nostra conducta no ha estat del tot apropiada. Pot basar-se en un esdeveniment real i fins i tot, pot ser imaginari, però l’emoció que experimentem a l’evocar el fet pot ser igual de desagradable.

De que et sents culpable?

El sentiment de culpa és un dels sentiments més destructius i que més mal ens pot fer. A que és degut això?

Pare o mare soltera? Alguns consells per a famílies monoparentals

images

Si ets pare o mare en solitari sabràs com de complicat i estressant pot ser a vegades criar un fill pel teu compte, però amb l’ajuda d’aquests consells i recursos la tasca d’educar al teu fill i portar el dia a dia pot ser molt més senzilla.

 

La família monoparental té determinades particularitats. Per exemple, la pressió de portar la responsabilitat de la criança dels fills individualment o el fet de percebre menys ingressos que les famílies amb dos progenitors.

Et suggerim algunes idees per portar sense estrès aquesta situació. Com que ets lliure per decidir el que vols, escull amb saviesa:

El dol i les seves etapes

 

images0La pèrdua, és a dir, un viure “sense” quelcom important per a nosaltres, s´acompanya d´un dol, que és un estat d´intensa tristesa i que és una reacció completament normal al trencament del vincle.
Hi ha molts tipus de pèrdua i cadascun s´acompanya d´un procés de dol. Les persones perdem ésser estimats (parella, fills, amics, membres de la família…). Fins i tot la pèrdua de mascotes o la pèrdua del treball o de propietats pot causar dol. El dol compren totes les formes de reacció personal a aquestes pèrdues, independentment de la cultura en la que ens trobem (encara que val a dir que cada grup social té les seves mostres de dol particulars).
El dol de cadascú és un procés personal, encara que moltes persones comparteixen el mateix tipus de sentiments.

Xerrada: Models de família o famílies model?: Els estils educatius i les seves conseqüències

índice (1)Quan apareixen problemes amb els nostres fills, sovint no som capaços de diferenciar quina part de responsabilitat és seva i quina es nostra. Sovint no ens parem a pensar que l´estil educacional de la nostra família serà determinant a l´hora de que apareguin determinats tipus de situacions. En aquesta xerrada aprendrem quin son els principals estils educatius de la família, quines son les seves conseqüències i què podem fer per reduir la possibilitat de que apareguin aquests problemes.

El proper 10 de març del 2016 a les 19h estarem al Corte Inglés de Tarragona impartint aquesta xerrada que pertany al nostre programa de divulgació de divulgació de la Psicologia i que està emmarcada en el cicle “Psicologia i Família” que organitza UTIDA Centre Psicològic i Nutricional.

No cal inscripció prèvia i és un acte totalment gratuït, encara que l´aforament és limitat.

Ponent: Josep Mª Bertran (Metge, psicòleg, coordinador a Tarragona del Centre Psicoestratègic i psicoterapeuta a UTIDA Centre Psicològic i Nutricional).
Lloc: El Corte Inglés (Tarragona)
Adreça: Rambla President Lluis Companys, 7 – 43005 Tarragona
Data: 10 de març de 2016
Hora: 19:00 – 20:30

Com eduquem els nostres fills i què en podem esperar?

estils educatiusMoltes vegades escoltem que hi ha pares que fan comentaris de l’estil de “no em puc creure que el meu fill s’hagi tornat així, si de petit era un nen tant bo i tant afectuós”… parlen de fills cruels, agressius, dèspotes, manipuladors, immadurs, infantils, …. En cap moment d’aquest tipus de converses no escoltes un “mea culpa” d’aquests pares i no es tracta de que ells siguin 100% responsables de com és el seu fill en la segona infància i l’adolescència, , ni molt menys,  però si que s’haurien de parar a meditar què han fet ells perquè els seus fills es comportin com ho fan enlloc de limitar-se a queixar-se i a prendre el rol de víctima. Pot sonar culpabilitzador i fins i tot pot despertar certa indignació llegir això si ets tu qui et trobes en aquesta situació però crec que és important comprendre el perquè de tot plegat.  Per fer-ho ens centrarem en els estils educatius i en les repercussions més habituals d’aquests.

L’estil autoritari és aquell en què s’educa en base a unes normes que són les que són perquè qui imposa aquesta educació així ho ha decidit, és a dir, “això és així perquè ho dic jo i sinó fas el que jo dic prepara’t per les conseqüències”. Per tant, la comunicació és escassa i ineficaç i son pares que tenen poc en compte les necessitats i l’afecte dels infants.

Afrontament de les separacions o els canvis destacables en l’entorn familiar

Els infants, igual que els adults, han d’aprendre a acceptar els canvis que sorgeixen i dels que no en tenen control. Quan aquesta acceptació no es produeix poden aparèixer dificultats i problemes que poden passar desapercebuts al no veure’n la relació directa entre una situació i l’altre (inseguretats, pors, dependència emocional, actes rebels, conductes compulsives,…)
Per l’acceptació necessària dels canvis els nens es guien per models i per aquest motiu com a tutors, pares o responsables de la mainada cal ser aquest model. Així, les estratègies d’afrontament i la modalitat de presa de decisions que apliquen els pares o tutors són la base amb la que es regiran els fills i que assentaran els fonaments de cares a la seva vida adulta.

Tornada al “cole” i assetjament escolar

0010162994Amb el mes de setembre, com cada any, els nens i nenes han tornat al “cole”, i tot i les habituals expressions del tipus “quin rollo!”, tots tenen ganes de tornar-hi, però és cert que hi ha casos en que es mostren especialment reticents a anar-hi, hi apareixen símptomes com ara, mals de cap o de panxa en llevar-se, tristesa, ansietat,… que denoten que es tracta d’algun problema més greu.

Una de les possibles causes per les quals un nen pot mostrar reticència en anar a l’escola pot ser perquè se senti víctima d’assetjament escolar, bé perquè ja ho patís durant el curs anterior i tingui por que s’hi repeteixi , bé perquè per qualsevol motiu (canvi d’escola o de companys, canvi de etapa educativa, portar materials nous, … o qualsevol cosa que li passi pel cap al assetjador), hagi començat a l’inici d’aquest curs.

Síndrome d’Alienació Parental (SAP)

SAPAquest escrit té com a finalitat acostar una mica més el Síndrome d’Alienació Parental, a partir d’ara, SAP, a totes aquelles persones que en puguin estar interessades i/o encuriosides.

Davant d’un SAP el fill potencia la campanya d’odi i de denigració d’un progenitor respecte de l’altre. Per arribar a aquesta situació el progenitor alienador ha creat entorn de l’altre progenitor alienat una visió, una història, d’odi, de rebuig, de discriminació, de denigració,… sense un motiu justificat. No cal perdre de vista, però, que qualsevol campanya negativa d’un progenitor cap a l’altre és injustificable per més motivacions suposadament vàlides que s’al·leguin.