Els límits en els infants

Hi ha molts pares que parteixen de la filosofia que si posen gaires límits als seus fills aquests no els estimaran tant i possiblement aquests pensaments i aquesta forma d’actuar està molt relacionada amb la seva infància al recordar-se immersos, per exemple, en una educació autoritària i rígida. Si senten que el tipus d’educació que varen rebre va motivar que no tinguessin la llibertat necessària, que no rebessin la comprensió que haurien desitjat i que aquest fet els ha marcat al llarg de la seva vida, poden sentir la necessitat de pensar que no volen repetir aquest patró. I ja està bé aquest raonament, però què succeeix quan passes d’un patró massa rígid i autoritari a un patró massa relaxat i mancat totalment de control i de limitacions? És a dir, quan passes d’un extrem a l’altra on els límits esdevenen inexistents? El que passa és que et trobes amb infants completament desprotegits, infants perduts psicològicament parlant, que no saben cap a on tirar ni què és bo ni què és dolent ni entenen el perquè de tot plegat. Són infants que no tenen cap tipus de rutina, ni cap tipus d’horari, ni cap estructura del què és adequat i del què no és adequat fer o dir, simplement es mouen instintivament i senten que és la forma correcte de fer-ho perquè no en coneixen d’altra.

Posar límits en els infants és important perquè aprenguin que no poden aconseguir tot el que volen, que aconseguir les coses té uns beneficis però també un treball i un cost, que cal acceptar negatives de tercers, que les coses no sempre surten com un desitjaria… un seguit de situacions i pensaments que són importants que aprenguin al llarg de la seva infància, per obtenir un bon nivell de tolerància a la frustració i perquè no, de resiliència (capacitat de ressorgir més enfortit d’una situació negativa). L’establiment de límits, per tant, també forma part dels altres aspectes rellevants que ajuden en la formació del “jo” del nen o la nena i que permeten que s’erigeixi una base sòlida per una edat adulta equilibrada.

En moltes ocasions acudeixen a consulta pares al·legant que els fills presenten un elevat nivell d’agressivitat i que fins i tot aquesta agressivitat va dirigida contra ells i no s’expliquen quina pot ser la causa perquè com ells diuen “mai li ha faltat de res i sempre l’hem deixat fer el que ha volgut, no sé de què es queixa i perquè em tracta així ara”. L’explicació més probable, tot i que no la única ja que cada cas és particular, és que l’establiment de límits al llarg de la infància del fill va quedar difús (estil educatiu massa lax amb molta permissivitat) o tot el contrari, que l’estim educatiu era massa autoritari. En ambdós casos el resultat pot donar lloc a conductes d’agressivitat en la pubertat i l’adolescència. És important, per tant, que siguem uns pares que marquem límits però que alhora siguem afectuosos, que els hi demostrem als fills que estem allà per recolzar-los, que si cauen, que han de caure, els recollirem i que de tots els errors n’aprendran i que sobretot a nivell emocional se sentin recolzats i estimats… i el primer pas per aconseguir tot això és posar els límits justos i necessaris ja des de la primera infància dels nostres fills.

limits a infants

Com eduquem els nostres fills i què en podem esperar?

estils educatiusMoltes vegades escoltem que hi ha pares que fan comentaris de l’estil de “no em puc creure que el meu fill s’hagi tornat així, si de petit era un nen tant bo i tant afectuós”… parlen de fills cruels, agressius, dèspotes, manipuladors, immadurs, infantils, …. En cap moment d’aquest tipus de converses no escoltes un “mea culpa” d’aquests pares i no es tracta de que ells siguin 100% responsables de com és el seu fill en la segona infància i l’adolescència, , ni molt menys,  però si que s’haurien de parar a meditar què han fet ells perquè els seus fills es comportin com ho fan enlloc de limitar-se a queixar-se i a prendre el rol de víctima. Pot sonar culpabilitzador i fins i tot pot despertar certa indignació llegir això si ets tu qui et trobes en aquesta situació però crec que és important comprendre el perquè de tot plegat.  Per fer-ho ens centrarem en els estils educatius i en les repercussions més habituals d’aquests.

L’estil autoritari és aquell en què s’educa en base a unes normes que són les que són perquè qui imposa aquesta educació així ho ha decidit, és a dir, “això és així perquè ho dic jo i sinó fas el que jo dic prepara’t per les conseqüències”. Per tant, la comunicació és escassa i ineficaç i son pares que tenen poc en compte les necessitats i l’afecte dels infants.

Afrontament de les separacions o els canvis destacables en l’entorn familiar

Els infants, igual que els adults, han d’aprendre a acceptar els canvis que sorgeixen i dels que no en tenen control. Quan aquesta acceptació no es produeix poden aparèixer dificultats i problemes que poden passar desapercebuts al no veure’n la relació directa entre una situació i l’altre (inseguretats, pors, dependència emocional, actes rebels, conductes compulsives,…)
Per l’acceptació necessària dels canvis els nens es guien per models i per aquest motiu com a tutors, pares o responsables de la mainada cal ser aquest model. Així, les estratègies d’afrontament i la modalitat de presa de decisions que apliquen els pares o tutors són la base amb la que es regiran els fills i que assentaran els fonaments de cares a la seva vida adulta.

Tornada al “cole” i assetjament escolar

0010162994Amb el mes de setembre, com cada any, els nens i nenes han tornat al “cole”, i tot i les habituals expressions del tipus “quin rollo!”, tots tenen ganes de tornar-hi, però és cert que hi ha casos en que es mostren especialment reticents a anar-hi, hi apareixen símptomes com ara, mals de cap o de panxa en llevar-se, tristesa, ansietat,… que denoten que es tracta d’algun problema més greu.

Una de les possibles causes per les quals un nen pot mostrar reticència en anar a l’escola pot ser perquè se senti víctima d’assetjament escolar, bé perquè ja ho patís durant el curs anterior i tingui por que s’hi repeteixi , bé perquè per qualsevol motiu (canvi d’escola o de companys, canvi de etapa educativa, portar materials nous, … o qualsevol cosa que li passi pel cap al assetjador), hagi començat a l’inici d’aquest curs.

Síndrome d’Alienació Parental (SAP)

SAPAquest escrit té com a finalitat acostar una mica més el Síndrome d’Alienació Parental, a partir d’ara, SAP, a totes aquelles persones que en puguin estar interessades i/o encuriosides.

Davant d’un SAP el fill potencia la campanya d’odi i de denigració d’un progenitor respecte de l’altre. Per arribar a aquesta situació el progenitor alienador ha creat entorn de l’altre progenitor alienat una visió, una història, d’odi, de rebuig, de discriminació, de denigració,… sense un motiu justificat. No cal perdre de vista, però, que qualsevol campanya negativa d’un progenitor cap a l’altre és injustificable per més motivacions suposadament vàlides que s’al·leguin.

Xerrada a Mataró – Biblioteca Pompeu Fabra 14 de maig 2015


El passat dijous, dia 14 de maig, a les 19:00, vam estar a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró impartint la nostra xerrada “Les Habilitatas Socials, una assignatura pendent?”, que forma part de les accions divulgatives del nostre Projecte PSICOESTRATÈGIES.

Vam parlar sobre la importància de les habilitats socials, quines són, com s’aprenen i què podem fer tant nosaltres mateixos com pares, mares i educadors/es per tal de fomentar-les i aplicar-les en la vida quotidiana.

Agraïm al públic la seva assistència.

Aviat hi tornarem a ser amb una nova xerrada, estigués atent a les nostres notícies.

Xerrada a Mataró: 28 d’abril de 2015: Els problemes creixen.


El passat dimarts, dia 28 d’abril, a les 19:00, vam estar a l’Espai Gatassa de Mataró dins les activitats dels “Dimarts a Gatassa” del seu Programa d’Activitats. impartint la nostra xerrada “Els problemes creixen: el cicle vital personal i familiar. La teràpia sistèmica”, que forma part de les accions divulgatives del nostre Projecte PSICOESTRATÈGIES. Vam parlar sobre la importància del correcte desenvolupament individual i familiar i sobre la teràpia familiar sistèmica. Volem donar les gàcies al públic assistent per la seva participació tan activa en el debat.

Aviat hi tornarem a ser amb una nova xerrada, estigués atent a les nostres notícies.

Xerrada a Mataró 14 de maig: “Les habilitats socials, una assignatura pendent?”

hhssbpfLes habilitats socials, una assignatura pendent?
La correcta adquisició i el correcte desenvolupament de les habilitats socials tenen una importància rellevant en l’adaptació psicosocial de totes les persones ja que influeixen tant en el nostre rendiment acadèmic i professional com en les nostres relacions en el present i en el futur. La família i l’escola són els espais on primerament s’aprenen i es practiquen i, per tant, pares i educadors hi juguen un important paper. Malgrat tot, es poden aprendre al llarg de tota la vida.

En aquesta xerrada, Javier Hinojosa, psicòleg, parlarà sobre la seva importància, ens explicarà quines són, cóm i on s’aprenen i què podem fer pares, mares i educadors/es per tal de fomentar-les.

La xerrada està emmarcada dins les activitats

T’!nteressa

Ponent: Javier Hinojosa
Lloc:
Biblioteca Pompeu Fabra
Data: 14 de maig de 2015
Hora: 19.00 – 20.30
Adreça: Plaça d’Occitània, s/n 08302 Mataró (Veure a Google Maps)
Entrada lliure i gratuïta sense reserva prèvia.
T’esperem!

Xerrada a Mataró 28 d’abril: “Els problemes creixen”

Slider01-blogEls problemes creixen: el cicle vital familiar i dels seus components

En moltes ocasions arriba a la consulta una persona (adult, nen o adolescent) amb un problema i, quan ho analitzem, observem que el seu estat individual és la conseqüència d’un estat relacional (família, entorn laboral, entorn escolar, relacions socials, … ).

El proper dimarts, dia 28 d’abril a les 19.00 hores, serem a l’Espai Gatassa de Mataró impartint la nostra xerrada “Els problemes creixen: el cicle vital familiar i dels seus components”, dins les accions divulgatives del nostre Projecte PSICOESTRATÈGIES. Hi parlarem de la família: què és? El desenvolupament dels seus membres, el desenvolupament de la pròpia família i la seva influència en els seus components, els problemes que poden aparèixer com a conseqüència de les relacions i com actua la teràpia familiar sistèmica.

  • La família com a sistema
  • El cicle vital individual
  • El cicle vital familiar
  • La teràpia familiar sistèmica

La xerrada està emmarcada dins les activitats dels
Dimarts a Gatassa
del seu
Programa d’Activitats.

Ponent: Javier Hinojosa
Lloc:
Espai Gatassa
Data: 28 d’abril de 2015
Hora: 19.00 – 20.30
Adreça: C. Josep Monserrat Cuadrada, 1 – 08303 Mataró (Veure a Google Maps)
Entrada lliure i gratuïta sense reserva prèvia.
T’esperem!