Com els “jocs psicològics” són presents a les nostres vides sense ser-ne del tot conscients

jocs psicologics

Des de l’Anàlisi Transaccional d’Eric Berne se’ns parla, entre moltíssimes altres coses, dels “jocs psicològics”. El “triangle dramàtic” de Karpman juntament amb aquests jocs psicològics, són dos conceptes que ens serviran per entendre com al llarg del dia participem d’aquests jocs dels que no sempre em som conscients, ni de com es produeixen ni de les repercussions que tenen.


Ens situarem en una situació exemplificativa on aparegui un joc psicològic i a partir d’aquí en farem un anàlisi per entendre el seu funcionament. Abans, però, explicarem què s’entén per Triangle Dramàtic. En el triangle, ens trobem davant de 3 rols que poden fer-se seus les diferents persones i que són intercanviables segons la situació, l’objectiu final i la persona o persones amb qui s’interactua. Aquests 3 rols són els de Víctima, Salvador i Perseguidor. Ocupa el rol de Víctima aquell o aquella que necessita sentir que és rebutjada, que no se la valora prou, que tot li surt malament i així evita sentir-se responsable de si mateixa i dels seus actes. El Salvador, en canvi, és aquell que necessita ser necessitat, és a dir, aquell que no busca simplement ajudar sinó que busca la dependència dels altres. Finalment el Perseguidor, és aquell que manipula les situacions per ser temut, per satisfer les seves necessitats. Quantes vegades no hem actuat segons un d’aquests rols? No ens enganyem, tots hem estat Salvadors, Perseguidors i Víctimes. Però com es relacionen aquests rols entre sí? I quina relació tenen amb els jocs psicològics?

Utilitzarem el joc psicològic “El meu és millor que el teu” per mostrar com funciona i quins elements el componen. En aquest joc es competeix per ser millor que l’altre, sigui quin sigui l’element de competició (“tinc millor casa que tu”, “la meva filla és millor que la teva”, “el meu cotxe és millor”, …) ja que es busca ser superior a l’altre perquè de fet es “necessita” guanyar a l’altre. Què podem entreveure que hi ha sota d’aquest comportament? Es tracte de no sentir que s’està malament amb si mateix. Així, dir “la meva casa és millor que la teva” no indica a la persona que ho manifesta que realment això la faci sentir superior sinó que realment mostra que aquesta persona no se sent tant bona com l’altre i necessita ser la millor en tot ja que poder competir fa que oblidi temporalment que realment la seva posició existencial és “jo estic malament i tu estàs bé” (la posició existencial és el concepte que té la persona del món que l’envolta, de si mateix i de altre). Per tant, en aquest cas ens trobem davant d’un Perseguidor que juga amb una Víctima. Si qui ocupa el rol de víctima, continua amb el joc, el rol Perseguidor-Víctima es reafirma, si en canvi el qui actua de víctima canvia l’estructura del joc, posicionant-be bé com a Salvador o bé com a Perseguidor, llavors el que inicialment era Perseguidor s’acabarà convertint en Víctima. D’altra banda, aquest joc psicològic i aquest moviment del Triangle dramàtic, pot desactivar-se quan “l’altre” no accepta el joc de la competició, és a dir, quan actua com a Adult i no com a Pare o com a Nen (en termes de l’anàlisi transaccional).

 

Bibliografia
Berne, E. (2007). Juegos en que participamos. Barcelona: RBA libros
Saéz, R. (2001). Los juegos psicológicos según el Análisis Transaccional. Madrid: Editorial CCS

Montse Roura Psicòloga

Montse Roura Psicòloga

Montse Roura i Regincós, psicòloga sanitària experta en hipnosis clínica i terapeuta de parella, amb número de col·legiada 21312. Per accedir a més publicacions o per posar-t'hi en contacte només cal que accedeixis a: http://www.montseroura.cat o truquis al 645.23.64.40

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.