Creus que només existeix una sola realitat?: Pensa-ho una altra vegada…

imagesPassem una bona part del nostre temps pensant en com fan les coses els altres. Si t´hi fixes, normalment analitzem les coses que fan els altres per criticar-les, així que aturem-nos ara un moment per parlar de les realitats que son diferents a la nostra.

Si has viatjar per altres països o has tingut oportunitat de veure´ls en reportatges, ja saps que existeixen moltes diferències entre les diferents cultures. El principi de les realitats distintes diu que les diferències entre les persones son en tot igual de grans. De la mateixa manera que no esperaríem que les persones de diferents cultures veiessin i fessin les coses de la mateixa manera que nosaltres (de fet, ens sentiríem decebuts si fos així, perquè suposaria la pèrdua d´un dels aspectes més interessants del fet mateix de viatjar), aquest principi ens ensenya a aprendre a esperar el mateix d´aquells que ens envolten en la nostra vida quotidiana. No es tracta només de tolerar aquestes diferències, sinó de comprendre-les i fer honor al fet de que, literalment, no pot ser d´una altra manera.
Personalment, he tingut la oportunitat de comprovar com la comprensió d´aquest principi canvia la vida de les persones. Pot eliminar pràcticament qualsevol conflicte. Quan esperem veure les coses de manera diferent, quan donem per suposat que els altres consideraran les coses de manera diferent a nosaltres i reaccionaran de manera diferent davant del mateix estímul, la compassió que sentim envers els altres i també envers nosaltres mateixos augmenta espectacularment. Si t´hi fixes bé, és precisament en el moment en que esperem el contrari quan apareixen els conflictes.
Et suggereixo que consideris en profunditat, el fet de que tots som diferents. Per tant, la concepció que cadascú té de la realitat no té que correspondre obligatòriament amb la de les persones que l´envolten i que tenen creences diferents, una vida diferent i una percepció diferent del que passa al seu voltant. Quan ho facis, l´afecte que sentiràs pels demés, així com la valoració que rebràs pel teu caràcter únic, augmentaran.

Sobre les diferències sobre les creences –no et parlo de les creences religioses, que també, sinó sobre les nostres conclusions sobre perquè passen les coses- recordo un antic conte taoista que segur que trobaràs molt interessant.

Al nord de la Xina hi ha la Gran Muralla, una muralla de milers de quilòmetres que separava les grans ciutats de planes extenses i plenes d’herba. En aquelles planes hi vivien molts pobles que eren molt hàbils muntant a cavall. En aquells pobles, tenir un bon cavall era una gran fortuna, potser, la més gran fortuna de totes.
En Sai Weng era un granger que tenia si no la millor, una de les millor eugues de tota la regió. Era molt forta, marró, amb una crinera impecable i ulls brillants.
Un matí en Sai Weng va sortir de casa seu per anar a mercat i va veure que la seva euga no hi era. La corda amb la que la mantenia lligada per les nits estava trencada. No sabia si s’havia escapat o li havien robat.
Al cap d’una estona se’n va anar al mercat, i la verdulera li va preguntar:
– Què fas que no et veig muntat a la teva euga? Està malalta?
– No – va respondre en Sai Weng – m’he despertat aquest matí i ja no estava on l’havia
lligat.
Però en Sai Weng no es veia trist. De fet, tenia la mateixa expressió calmada que sempre.
Ben aviat es va escampar la notícia i tot el poble sabia de la desgràcia d’en Sai Weng. “Però està sent molt valent”, deien els veïns, “ha d’estar destrossat per dins”.
El ferrer li va comentar: “Fas bé de somriure, però sabem que el teu cor suporta una pena molt gran, ja que perdre la teva euga és la desgràcia més gran que podies haver patit”.
En Sai Weng no va acceptar aquest condol, i va respondre:
– Potser sí, potser no…”

Un mes després de que la seva euga se n’anés algú va picar la porta de casa i, en obrir, va resultar ser l’euga que havia tornat i perfecta de salut. A més, no havia tornat sola, havia conegut un magnífic cavall blanc que s’havia quedat amb ella.
Ara, els vilatans estaven morts d’enveja. En Sai Weng no només tenia un cavall, si no que en tenia dos de magnífics. El ferrer li va donar la seva més sincera enhorabona:
“Mira que tots estaven afligits per tu, i resulta que ets l’home més afortunat de la terra!”
I en Sai Weng, molt tranquil, va tornar a respondre:
– Potser sí, potser no…”

En tornar a casa, va trobar que seu fill havia intentat muntar el cavall blanc. El cavall no només no s’havia deixat, si no que en resistir-se, el seu fill va caure i es va trencar una cama. Va dur el seu fill al metge, que el complanyia de la mala sort que havia tingut. Altre vegada, en Sai Weng, molt tranquil, va respondre.
– Potser sí, potser no…”

Uns dies després una notícia esfereïdora va recórrer el poble: Havia esclatat la guerra i el reclutador de l’emperador s’encaminava cap al poble a buscar tots els nois que poguessin lluitar.
I així ho va fer, tots els nois joves del poble van ser reclutats, excepte el fill d’en Sai Weng, que amb la cama trencada no podia servir a l’exèrcit.
Ara si que era l’autèntica enveja del poble. Tothom li deia: “Quina sort que has tingut, el teu fill sobreviurà i estarà amb tu per cuidar-te quan siguis gran”.
I un altre cop en Sai Weng els responia:
– Potser sí, potser no…”

 

Dr. Josep Mª Bertran.
UTIDA Centre Psicològic i Nutricional
Avda. Prat de la Riba nª4, 2n-3ª 43001 Tarragona
Tel: 692559500
Email: utida.psicologia@gmail.com
Web: www.centroutida.com

 

jmbertran

jmbertran

Dr. Josep Mª Bertran.
UTIDA Centre Psicològic i Nutricional
Avda. Prat de la Riba nª4, 2n-3ª 43001 Tarragona
Tel: 692559500
Email: utida.psicologia@gmail.com
Web: www.centroutida.com