De veritat és tan important?

preocupacionesSovint ens deixem alterar per coses que, si les observem amb més detall, no son realment tant terribles. Ens obsessionem per problemes i preocupacions petits i els traiem de la seva justa i real proporció. Per exemple, pot ser que un desconegut ens tanqui el pas mentre conduïm. En lloc d´oblidar-nos de l´assumpte i continuar amb la nostra jornada, el que acostumem a fer en autoconvèncer-nos de que el nostre enuig està justificat. Es a dir, representem un enfrontament imaginari dintre del nostre cap. Molts de nosaltres, potser, fins i tot li comentem a alguna persona del nostre entorn més immediat aquest incident, en lloc de deixar-ho de banda i oblidar-ho.

Per què no ens limitem, per exemple, a deixar que aquell conductor pateixi un accident en qualsevol altre lloc?. Intenta sentit compassió per aquesta persona i recorda com de dolorós resulta viure una vida governada per unes presses tan tremendes. D´aquesta manera podrem conservar la nostra sensació de benestar i evitarem prendre´ns de manera personal els problemes de les altres persones.

Recordo sovint una història que em van explicar fa ja algun temps:

Un dia calorós d´estiu un monjo novell i l´abat d´un monestir budista xinès van sortir de peregrinació. Pertanyien a una ordre molt estricta pel que feia a les seves regles monacals i no els estava permès ni parlar ni, per suposat, tocar a cap dona. Vet aquí que, en el seu camí, es van trobar davant amb una noia que volia creuar el riu, però no hi havia pont per fer-ho. En veure´ls, la noia es va dirigir cap a ells:

–         Disculpeu, benaurats monjos, serieu tan amables d´ajudar-me a creuar el riu? Vaig amb pressa perquè he d´agafar el carruatge que va a Songping i ja arribo tard…

El novici no li va fer cas, però l´abat li va indicar amb gestos que pugés a la seva esquena, que ell la carregaria fins a l´altra banda del riu. I així ho va fer. Un cop a l´altra banda, la noia li va agrair l´esforç i va marxar, mentre els dos monjos continuaven el seu camí.

Al cap d´una hora, el novici continuava rumiant perquè l´abat s´havia saltat el precepte més sagrat de la seva ordre i havia tingut contacte físic amb una dona, però no s´animava a preguntar-li. A mesura que passava el temps, la pregunta li continuava donant voltes al cap i, potser portat per un impuls irrefrenable o potser perquè no trobava resposta després de donar-hi tombs durant tres hores, li va preguntar a l´abat:

–         Benvolgut Mestre, com ja sabeu, la nostra ordre és regeix per un principi d´or: no es pot tenir contacte físic amb les dones. Quan vam passar per aquell riu, vos vàreu carregar a la noia a la vostra esquena per passar el riu. Quina explicació té aquest fet?

L´abat va somriure, el va mirar als ulls i, sense deixar de caminar, va dir-li:

–         Fill meu, jo he carregat a aquella dona a la meva esquena durant menys d´un minut, però tu la portes a sobre des de fa ja tres hores.

Hi ha molts altres exemples de “petites coses” que ens passen a diari en la nostra vida. Tant si hem tingut que esperar molta estona en una cua, suportar una crítica injusta o fer la part més dura d´una determinada tasca a la feina, si aprenen a no preocupar-nos per les coses petites obtindrem grans beneficis. Molta gent passa la seva vida patint per les petites coses fins el punt de perdre per complet el contacte amb la màgia i la bellesa de la vida. Quan et comprometis a assolir aquesta fita, descobriràs que tens molta més energia de la que pensaves per a ser més amable i més bondadós.

Dr. Josep Mª Bertran.

UTIDA Centre Psicològic i Nutricional
Avda. Prat de la Riba nª4, 2n-3ª   43001 Tarragona
Tel: 692559500
Email: utida.psicologia@gmail.com
Web: www.centroutida.com

 

psicoes

psicoes

Centre PsicoEstratègic és un centre de formació i d'assessorament psicològic. A més de proporcionar assistència psicològica presencial i online, fa divulgació de la Psicologia en forma de cursos i xerrades.