Diverteix-te acceptant les crítiques

imagesSovint ens quedem sobtats i paralitzats davant de la mínima critica a alguna cosa que hem fet. Ens comportem com si fos quelcom molt greu i ens acostumem a defensar durament com si ens trobéssim en una batalla. També és freqüent que sentim la necessitat de justificar-nos. Però si ho penses amb deteniment, una crítica només és una observació d´una altra persona sobre nosaltres, les nostres accions o la forma en la que pensem sobre algun tema en concret, i que no encaixa amb la visió que tenim de nosaltres mateixos. Ja veus quin problema!!!

Quan reaccionem davant la crítica amb una reacció violenta, posant-nos a la defensiva, ens fem mal. Ens sentim malament i sentim la necessitat de defensar-nos o replicar amb una altra crítica. Omplim la nostra ment amb pensaments o feridors dirigits a nosaltres mateixos o a l´altra persona que ens critica. Tot això requereix d´una alta quantitat d´energia mental.
Un exercici increïblement útil – de fet, no sabràs com n´és d´útil fins que no l´entrenis i el posis en pràctica- és mostrar-se d´acord amb la crítica que rebis. No estic dient que et converteixis en una estora o destrueixis la teva autoestima creient-te les coses negatives que diguin de tu. Només suggereixo que, en moltes ocasions, el simple fet de reconèixer que les crítiques son encertades desarma la situació, satisfà la necessitat que té l´altra persona d´expressar el seu propi punt de vista, t´ofereix l´oportunitat d´aprendre quelcom sobre tu mateix, t´ajuda a veure el que pugui haver de veritat en la postura de l´altre i, potser el més important, et proporciona una oportunitat per a conservar la calma.
Una de les primeres vegades en que em vaig mostrar d´acord amb una crítica dirigida a mi, va ser quan la meva parella em va dir “De vegades, parles massa”. Recordo haver-me sentit momentàniament ferit abans de decidir que tenia raó. Li vaig contestar dient “Tens raó. De vegades, parlo massa”. I aleshores vaig aprendre quelcom que va canviar la meva vida. Vaig descobrir que, en donar-li la raó, aquest fet em va permetre veure que hi havia alguna cosa de veritat en el que havia dit. Sovint parlo massa!!!!
És més, la meva reacció va facilitar que ella es relaxés. Pocs minuts més tard em va dir “Saps? És molt fàcil parlar amb tu!”. Penso que no hauria dit el mateix si jo m´hagués enfadat per la seva observació. En aquell moment vaig aprendre una principi que m´ha guiat en els moments més durs de la meva vida: reaccionar amb violència davant de les crítiques no fa que desapareguin. De fet, les reaccions negatives davant d´una crítica sovint el que fan és convèncer a l´altra persona de que tenia raó amb la reva crítica. És a dir, les reaccions violentes perpetuen i reforcen la crítica inicial.
Et proposo que provis aquesta estratègia. Possiblement descobreixis que mostrar-te d´acord amb una crítica val més del que costa.
Sobre el tema de les crítiques m´agradaria acabar avui compartint amb tu un conte que acostumo a explicar als nens que venen a la meva sala de teràpia.

“Hi havia una vegada un bruixot dolent que, una nit fosca, va robar mil llengües en una ciutat i, després de fer-les un embruix per a que només diguessin coses dolentes de tothom, les va tornar als seus amos sense que ells se n´adonessin. D´aquesta manera, en molt poc temps, en aquella ciutat només es criticaven unes als altres i tothom estava molt trist i enfadat: “que si un havia fet allò, que si l´altre era un pesat, que si aquell era inútil…”. El bruixot dolent s´ho passava molt ve veient a tothom trist.
Quan va veure aquell desastre, el Gran Mag va decidir intervenir amb les mateixes armes, fent un encanteri sobre les orelles de tothom. Les orelles es van tornar vives i, cada cop que les llengües començaven les seves crítiques, les orelles es tancaven molt fort, impedint que la gent escoltés. Així va començar la terrible batalla entre les llengües i les orelles, unes criticant sense parar i les altres fent-se les sordes.
Sabeu qui va guanyar la batalla? Amb el pas del temps, les llengües embruixades es van començar a sentir inútils i, com que eren llengües i preferien que les escoltessin, van començar a canviar el que deien. Quan sen van adonar de que, dient coses boniques i bones de tot i de tothom, les orelles tornaven a escoltar-les, es van omplir d´alegria i van oblidar per sempre el seu embruix.
Encara avui, el bruixot dolent continua embruixant llengües per tot el mon, però gràcies al Mag, ja tothom sap que l´única cosa que cal fer per acabar amb les crítiques i amb les persones que critiquen és tancar les orelles i no fer cas”.

Com et deia, aquest conte l´acostumo a explicar només en les sessions de teràpia infantil…o potser no…

jmbertran

jmbertran

Dr. Josep Mª Bertran.
UTIDA Centre Psicològic i Nutricional
Avda. Prat de la Riba nª4, 2n-3ª 43001 Tarragona
Tel: 692559500
Email: utida.psicologia@gmail.com
Web: www.centroutida.com