El dol i les seves etapes

 

images0La pèrdua, és a dir, un viure “sense” quelcom important per a nosaltres, s´acompanya d´un dol, que és un estat d´intensa tristesa i que és una reacció completament normal al trencament del vincle.
Hi ha molts tipus de pèrdua i cadascun s´acompanya d´un procés de dol. Les persones perdem ésser estimats (parella, fills, amics, membres de la família…). Fins i tot la pèrdua de mascotes o la pèrdua del treball o de propietats pot causar dol. El dol compren totes les formes de reacció personal a aquestes pèrdues, independentment de la cultura en la que ens trobem (encara que val a dir que cada grup social té les seves mostres de dol particulars).
El dol de cadascú és un procés personal, encara que moltes persones comparteixen el mateix tipus de sentiments. No existeix un ordre ni un “horari” específic pel dol. El procés pot portar d´uns pocs dies a una anys. Malgrat això, podem dir que si continua massa temps -com és el cas del dol crònic- pot donar lloc a una depressió. També quedar-se ancorat en una fase determinada del dol (com ara la de negació) també ens pot fer pensar en un dol patològic que sigui motiu de consulta professional. Altres signes de dol patològic poden incloure el sentiment de culpa extrema, creences irracionals de responsabilitat per la pèrdua o un excessiu desànim.

 
La forma en que cada persona s´enfronta a la vida en general, ens pot donar una idea de com s´enfrontarà al dol. Algunes formes de conductes d´afrontament poden ser: evitar els estímuls dolorosos que disparen la tristesa (fotografies, restaurants favorits, roba i olors de la persona estimada…), distreure´s (mantenir-se ocupat o treballant en excés), omplir el buit interior amb drogues o alcohol, obsessionar-se o pensar massa sobre els detalls de la mort, conductes impulsives com ara canviar-se de casa o deixar la feina, pregar, intel.lectualitzar o pensar en la pèrdua sense sentir emocions o aferrar-se a altres persones. Aquests conductes poden ajudar-nos a sentir-nos millor fins que un sigui capaç de reconstruir la seva vida sense la persona perduda, sempre i quan no condicionin la resta de la nostra vida i en tinguem un cert control.

 
Alguns psicòlegs van identificar les diferents etapes del dol i suggereixen que el procés emocional típic de moltes persones acostuma a ser de la següent manera:

 
Al principi la persona sent una mena d´insensibilitat, xoc o d´incredulitat. Quan algú mor (o es produeix qualsevol altra tipus de pèrdua, encara que fos esperada) es produeixen canvis sobtats en la nostra vida. De fet, si la pèrdua era esperada, es produeix una mena de dol anticipat abans de la mort mateixa, però aquest “dol anticipat” no evita la sensació d´incredulitat quan es produeix l´esdeveniment. Ens podem sentir distants o paralitzats. Alguns psicòlegs pensen que és una manera de protegir-nos de la sensació de sentir-nos superats per la pèrdua. Les reaccions de cada persona poden ser diferents i, en referència a això, cal recordar que, en una situació anormal, qualsevol reacció és normal. Un pot actuar de manera més introvertida, un altre pot esclatar a crits i plors i un altre pot no acceptar la pèrdua. Algunes persones neguen al principi el que ha passat i d´altres ho fan amb posterioritat, preparant fins i tot el plat a taula per la persona difunta o semblant-li que escolten el seu cotxe al garatge. Altres persones passen ràpidament per l´etapa de la negació i accepten que la persona difunta ja no tornarà.

 
Una vegada que la mort s´accepta com a real, comença el procés de curació. Ara la persona pot entrar en les emocions del dol pròpiament dit. Les persones que han sobreviscut a la pèrdua poder mostrar-se preocupades pels pensaments en relació a la persona absent. Alguns poden sentir-se enfadats per la pèrdua o culpables per haver sobreviscut a l´ésser estimat. Sovint ens trobem amb casos en que han quedat temes pendents que no s´han resolt o retrets que un mateix es fa, com ara haver mostrat desacord amb el difunt o haver discutit amb ell. Un tema especialment present és el fet d´haver compartit un secret que ara ja no té raó de ser. Algunes persones entren en depressió o perden l´esperança en les seves pròpies vides i senten que no podran tirar endavant. Altres experimenten ansietat. De fet, el risc de suïcidi és quelcom a tenir en consideració en algunes circumstàncies especials. El que passa gairebé sempre és que cada persona ha de revaluar la seva pròpia vida després de la pèrdua.

 
A mesura que la persona va processant la pèrdua mitjançant les pròpies emocions, comença a reorganitzar, reconstruir podríem dir, i reinvertir la seva energia en determinats aspectes. La pèrdua d´una persona estimada pot canviar del tot el marc de suport social d´una persona. Una persona pot tenir que adquirir noves habilitats i/o capacitats per tirar endavant. Per exemple, algunes dones casades que siguin financerament dependents dels seus marits (o a l´inrevés) poden necessitar adquirir capacitats en la gestió dels diners. Aquelles persones que confiaven el suport emocional en les seves parelles, poden necessitar trobar aquest suport en algun altre lloc. Els nens que han perdut els seus pares poden necessitar buscar el model a seguir en altres persones. De la mateixa manera, encara que aquestes pèrdues deixen marques permanents en la vida de les persones, també és cert que la majoria de les persones aconsegueixen passar el dol. En les darreres etapes del dol, la persona es restableix, deixa anar a la persona absent o es reconcilia amb la pèrdua i comença a viure el present com a oposat al passat o a la transició del procés de dol.

 
Símptomes físics del dol

 
Qualsevol forma de plor és comú i normal durant el període de dol. Alguns estudis psicològics mostren que aquesta manifestació d´emocions és necessària per alliberar l’estrès i la tristesa. De fet, l’estrès i la tristesa que no son alliberats, acostumen a manifestar-se en forma de manca d´atenció i/o concentració, dèficits de memòria, patrons de son irregulars o insomni, manca o excés de gana, abús de drogues o alcohol i, en casos extrems, pensaments de suïcidi.

 
Normalment els símptomes físics del dol inclouen tensió a les cervicals i esquena, dificultats per empassar, sensació d´acalorament, dificultat per respirar, sensació de buit a l’estómac, manca de força muscular, tensió, dolor i distraccions. Tanmateix, el dol pot tenir conseqüències físiques importants. Hi pot haver (especialment en la població de més edat) un compromís del sistema immunitari, increment de taxa d´hospitalitzacions i increment de taxes de mortalitat.

 
Diferents tipus de pèrdues

 
Totes les pèrdues poden resultar doloroses i cadascuna d´elles pot fer aflorar determinats aspectes. Per exemple, la mort d´un nen increments el dolor del dol perquè implica la pèrdua del que podria haver sigut en el futur i també la pèrdua de la innocència. Els pares també poden arribar a sentir que una part important d´ells mateixos ha fugit i sentir-se abassegats i culpables per haver sobreviscut al seu fill.

 
Perdre a algú per suïcidi o sobredosi de drogues pot aportar molta confusió i un gran xoc. Els supervivents sovint es senten culpables, avergonyits, desesperats i enfadats. Les pèrdues múltiples també son més complexes. La gent que ha perdut a un grup d´amics o més d´un membre de la família o que han estat testimonis d´una pèrdua massiva poden tenir desitjos de marxar també o sentir-se culpables per haver sobreviscut. Altres, com ara la gent que ha perdut ésser estimats per la SIDA o els ancians poden sentir quelcom com ara que estan dessensibilitzats per la pèrdua o sentir-se completament aïllats.

 
La teràpia i les tasques del dol

 
Milions de persones passen per les etapes del dol sense cap tipus de teràpia, però pot ser molt útil poder accedir a l´ajuda psicològica durant les èpoques de major estrès. Amics comprensius i recolzament familiar poden ser essencials en aquests moments. Els grups de suport també ens poden beneficiar molt.

 
El dol és un procés molt important en el que les persones aprenen a acceptar les seves pèrdues. De totes maneres, algunes persones passen el dol de manera natural i “fàcil” sense donar l´opció de que el dol es converteixi en dol crònic o dol no resolt. Cal dir, però, que hi ha moltes formes de dol no resolt, com ara el “no-dol”, el dol bloquejat, el dol conflictiu o retardat, el dol imprevist que comença massa tard i el dol crònic.

 
Els símptomes d´un dol no resolt son molts, incloent entre d´altres: sobreactivació, patir símptomes que patia el difunt, malalties psicosomàtiques, canvis dràstics en la xarxa de suport social, hostilitat envers persones relacionades amb el difunt, auto-sabotatge, depressió major, intents de suïcidi, sobre-identificació amb el difunt, fòbies sobre malalties i/o mort. El dol no resolt té lloc a causa del sentiment de culpa, de que la pèrdua desperta els records de pèrdues anteriors, múltiples pèrdues alhora, la incapacitat per fer front al procés o la resistència al procés mateix de dol. Qualsevol tipus de dol no resolt pot anar creixent al llarg de la vida i, en els casos més greus, pot portar a malaltia mental o problemes físics.

 
Ajudar a passar el dol implica acompanyar a la persona a través dels diferents estadis del procés, ajudar-lo a encarar la realitat de la pèrdua, recolzar-lo en conductes saludables (com ara menjar i dormir correctament), ajudar-lo a treballar el dolor dels records i del fet mateix de l’enyorança, tractar amb les emocions que emergeixen, afrontar els canvis socials i de vida que impliquen la pèrdua, deslligar-se del difunt, acceptar ajuda, reinvertir l´energia, deixar marxar i construir una nova identitat per si mateix que inclogui haver perdut a algú i ser-ne un supervivent.

jmbertran

jmbertran

Dr. Josep Mª Bertran.
UTIDA Centre Psicològic i Nutricional
Avda. Prat de la Riba nª4, 2n-3ª 43001 Tarragona
Tel: 692559500
Email: utida.psicologia@gmail.com
Web: www.centroutida.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.