Els mites romàntics sobre l’amor i la relació de parella

loveUn mite és una creença, encara que estigui formulada de manera que sembla un veritat absoluta. En el cas de l’amor, podríem anomenar-los com a conjunt de creences socialment compartides sobre la suposada naturalesa de l’amor, i com la resta de creences, aquests mites, tot i que solen ser ficticis, absurds, enganyosos, irracionals i difícils de que es compleixin, porten una forta càrrega emocional i es troben molt arrelats en la societat i en les persones, per la qual cosa son molt resistents al canvi. Els seus orígens es troben en diferents corrents de pensament i estratègies de control sorgits al llarg de la història (la Grècia clàssica l’Edat Mitjana i l’amor Cortès, el Romanticisme, la religió, el control i regulació de la societat,…) de manera que han quedat gairebé com a dogmes inqüestionables.

Quin és el problema? Doncs que si una parella se cimenta sobre la base d’aquests mites, de ben segur que un dia o un altre, en veure que un o alguns d’aquests mites no es compleix, faran d’aquesta situació un problema.

Veiem alguns dels més comuns (hi ha d’altres) i de les conseqüències negatives que poden tenir en una relació en la qual un dels dos, o tots dos, hi creuen:

El mite de la mitja taronja: és la creença què triem la parella que teníem d’alguna manera predestinada, la millor elecció possible, la persona que ens complementa i no hi pot haver cap més. Acceptar això pot portar a esperar de la relació una perfecció inabastable amb la conseqüent decepció si no s’assoleix , o a que en considerar que aquella és la parella ideal se l’ha de permetre més o esforçar-se més un/a per assolir-la, podent arribar a la dependència emocional.

El mite de la gelosia: és la creença què la gelosia és un signe d’amor i fins i tot un requisit indispensable en un veritable amor. La creença en aquest mite s’utilitza habitualment per a justificar comportaments egoistes, injustos, repressius i en ocasions violents (violència de gènere).

El mite de l’equivalència entre amor (sentiment) i enamorament (estat més o menys durador): és la creença què aquest dos conceptes són iguals i per tant si una persona deixa d’estar apassionadament enamorada és que ja no l’estima. No diferenciar aquests conceptes i no admetre el canvi que es produeix de manera natural en qualsevol parella pot portar a viure’l de manera traumàtica i fins i tot a trencar la relació.

El mite de la passió eterna: és una creença molt lligada a l’anterior en què es creu que l’amor passional dels primers mesos d’una relació ha de perdurar per a sempre. Moltes parelles, en comprovar que aquella passió primerenca ha deixat pas a un amor més tranquil, se senten decebuts i poden entrar en un procés d’apatia, d’allunyament, de retrets…

El mite de l’omnipotència: és la creença què l’amor ho pot tot i per tant si hi ha amor, cap obstacle extern o intern a la parella no hi influirà, i és suficient amb l’amor per a solucionar tots els problemes i per a justificar totes les conductes. Aquet mite s’utilitza en ocasions com a excusa per a no modificar certs comportaments o actituds, o a negar que hi ha conflictes en la parella, dificultant el seu afrontament.

Us heu sorprès? Doncs hi ha uns quants més d’aquests mites que, en molts casos condicionen les relacions, així que si esteu tenint problemes de parella i identifiqueu algú d’aquests pensaments en vosaltres o en les vostres parelles, proveu de qüestionar-los però si, tot i això, no us poseu d’acord… truqueu a un psicòleg de parella.

javierJavier Hinojosa és Psicòleg Psicoterapeuta
Especialista en Teràpia de Parella
Col·legiat al COPC amb el número 21.144
Consulta: http://www.psicologomataro.com

Javier Hinojosa | Psicólogo

Javier Hinojosa | Psicólogo

Javier Hinojosa es Pscólogo Psicoterapeuta
Colegiado en el COPC con el número 21.144
Especialista en Terapia de pareja
Consulta: http://www.psicologomataro.com