Els trastorns d’ansietat

ansiedadQUÈ ÉS?
La ansietat és un mecanisme de defensa del qual disposem totes les persones, de manera que quan percebem una possible amenaça (situacional, econòmica, social, laboral,…) ens posa en estat d’alerta per tal de poder reaccionar fugint-ne o lluitant en contra. Així doncs podríem dir que compleix una funció adaptativa ja que ens permet reaccionar davant una situació de perill o si més no, que pot afectar la nostra integritat física, psicologia o emocional. Per tant, patir aquest sentiment de malestar en alguns moments –preocupació, mal de cap o d’estómac, tensió, taquicàrdia, angoixa, i molts més altres possibles símptomes físics– és totalment normal si analitzem la possible amenaça, som capaços de prendre una decisió i de dur a terme una acció encaminada a pal·liar la situació, desapareixent amb això els símptomes. El problema sorgeix quan la persona interpreta com a amenaces i atorga gravetat a situacions que realment no revesteixen cap perill per a la seva integritat, sorgint aleshores el trastorn.

SÍMPTOMES

  • Físics: Taquicàrdia, palpitacions, opressió al pit, falta d’aire, tremolors, sudoració, molèsties digestives, nàusees, vòmits, “nus” a l’estómac, alteracions de l’alimentació, tensió i rigidesa muscular, cansament, formigueig, sensació de mareig, inestabilitat, alteracions del son, l’alimentació i la resposta sexual.
  • Psicològics: Inquietud, angoixa, sensació d’amenaça o perill, ganes de fugir o atacar, inseguretat, sensació de buit, sensació d’estranyesa o despersonalització, por a perdre el control, recels, sospites, incertesa, dificultat per prendre decisions. En casos més extrems, por la mort, la bogeria, o el suïcidio.
  • Conductuals: Estat d’alerta i hipervigilància, bloquejos, malaptesa o dificultat per actuar, impulsivitat, inquietud motora, dificultat per estar-se quiet i en repòs. Aquests símptomes venen acompanyats de canvis en l’expressivitat corporal i el llenguatge corporal: postures tancades, rigidesa, moviments maldestres de mans i braços tensió de les mandíbules, canvis en la veu, expressió facial de sorpresa, dubte o crispació, etc.
  • Cognitius: Dificultats d’atenció, concentració i memòria, augment de les distraccions i descuits, preocupació excessiva, expectatives negatives, ruminació, pensaments distorsionats i importuns, increment dels dubtes, sensació de confusió, tendència a recordar sobretot coses desagradables , sobrevalorar petits detalls desfavorables, abús de la prevenció i de la sospita, interpretacions inadequades, susceptibilitat, etc.
  • Socials: Irritabilitat, abstracció, dificultats per iniciar o seguir una conversa, en uns casos, i verborrea en altres, bloquejar o quedar en blanc a l’hora de preguntar o respondre, dificultats per expressar les pròpies opinions o fer valer els propis drets, por excessiu a possibles conflictes, etc.

No totes les persones tenen els mateixos símptomes, ni aquests la mateixa intensitat en tots els casos. Cada persona, segons la seva predisposició biològica i / o psicològica, es mostra més vulnerable o susceptible a uns o altres símptomes. Per altra banda, en alguns casos, el trastorn d’ansietat va associat a d’altres trastorns com ara trastorns del son, abús de substàncies, disfuncions sexuals, trastorns de la conducta alimentària i d’altres afeccions.

TIPUS

Encara que tots cursen amb els mateixos símptomes, els trastorns relacionats amb l’ansietat s’han classificat en diferents tipus que tenen la seva determinada gènesi, tenen com a resultat uns determinats comportaments i per tant, necessiten d’un tractament diferent:

  • Ansietat generalitzada: ansietat o preocupació crònica per tot.
  • Ansietat per separació: ansietat que poden patir alguns nens en separar-se dels seus pares, avis o figures d’afecció.
  • Agorafòbia: por als espais d’on no poder fugir o obtenir ajuda si es necessita en cas de patir una crisi d’ansietat.
  • Crisi d’ansietat o atac de pànic amb o sense agorafòbia: atac sobtat d’excessiva ansietat i por. La persona arriba a pensar que pot morir o “tornar-se boig”. Molt sovint cursa amb agorafòbia.
  • Fòbies específiques: por intensa a determinades situacions, objectes, animals,… que en realitat no suposen un perill real.
  • Fòbia o ansietat social: por a afrontar situacions socials, interaccions.
  • Estrès posttraumàtic: sorgeix com a conseqüència d’haver viscut un esdeveniment traumàtic.
  • Trastorn obsessiu compulsiu: obsessió per fer determinades coses que se suposen evitaran que la persona o els seus éssers estimats pateixen algun mal. Sol estar acompanya de les compulsions, que son certs rituals que la persona executa creien que amb això evita el perill.

TRACTAMENT

Donat que els trastorns d’ansietat incapaciten cada dia més a la persona degut a que la forcen a evitar situacions quotidianes, és convenient que a la mínima percepció que sospitem que estem patint aquest problema ,ens posem en contacte amb un psicòleg. Quant abans millor! La teràpia cognitiu conductual, teràpia breu estratègica i teràpia centrada en solucions s’han mostrat molt eficients en aquests casos .

Javier Hinojosa | Psicólogo

Javier Hinojosa | Psicólogo

Javier Hinojosa es Pscólogo Psicoterapeuta
Colegiado en el COPC con el número 21.144
Especialista en Terapia de pareja
Consulta: http://www.psicologomataro.com