ENS ENGANYEM A NOSALTRES MATEIXOS I NO SEMPRE EN SOM CONSCIENTS (2 de 3)

PSICOTRAMPES 2

Tal i com vaig comentar a l’anterior post crec que és interessant continuar amb les “Psicotrampes i les Psicosolucions” a les que fa referència Nardone en el seu llibre “Psicotrampas” [1] (per a accedir a l’anterior post clicar en el següent enllaç http://www.centrepsicoestrategic.com/ens-enganyem-a-nosaltres-mateixos-i-no-sempre-en-som-conscients/#more-462)

Vàrem determinar que existien diferents tipus de psicotrampes, principalment les psicotrampes de pensament i les psicotrampes d’acció. En aquest segon post em centraré en les psicotrampes del pensament, que són aquelles que fan referència a les formes de pensar que es tornen rígides i que sorgeixen de percepcions, creences i/o valors que hem anat fent nostres des de la infantesa i que hem anat validant al llarg del nostre creixement i en base al nostre entorn, les nostres experiències, la cultura, els coneixements…. És important tenir en compte que a cada psicotrampa li correspon una psicosolució i que la complicació a l’hora de resoldre-les rau en ser capaç de poder observar-les des de fora per entendre el seu funcionament.

A continuació analitzarem cada una de les psicotrampes del pensament:

  • Engany de les expectatives. Creure que la nostra forma de veure el món és la vàlida, que les expectatives que nosaltres generem són les encertades, que la nostra forma de reaccionar i d’entendre el mon és la única acceptable i per la que s’han de regir els tercers.
    • Psicosolució Obrir la mentalitat per comprendre el que esperen els altres, per entendre com interpreten ells el món, per acceptar altres reaccions possibles davant d’una mateixa circumstància
  • La il·lusió del coneixement definitiu. Fa referencia a la necessitat que te la raça humana d’obtenir el coneixement absolut per tenir el poder.
    • Psicosolució. Mostrar-se prudent davant de veritats absolutes que poden donar lloc a autoenganys.
  • El mite del raonament perfecte. Quan considerem que a través de la lògica i la raó podem resoldre qualsevol tipus de dificultat. Així, saber que una aranya no verinosa no ens pot fer cap mal, no fa desaparèixer la nostra fòbia.
    • Psicosolució. Quan la lògica racional no funciona cal posar en pràctica un altre tipus de lògica que tingui en compte les emocions, els autoenganys i/o les creences disfuncionals, entre d’altres.
  • “Ho sento, per tant existeixo” Es podria entendre com a l’oposat al raonament perfecte on la intuïció se sent com la realitat verdadera i es busca com fer que allò que intuïm acabi sent allò que succeeix. Per tant, és important que la intuïció vegi acompanyada de fets concrets.
    • Psicosolució. Es tracte de trobar l’equilibri entre la raó i la percepció
  • Pensa en positiu. Aquesta psicotrampa consisteix en creure que pensar en positiu farà que tot vagi bé i el fet d’intentar conscientment controlar que els pensaments siguin més positius fa que el resultat no sigui l’esperat. Així, parlem d’un autoengany que al ser conscient deixa de ser eficaç, com si que podria ser-ho, per contra, un efecte placebo, al ser un autoengany inconscient.
    • Psicosolució. Evitar les il·lusions voluntàries, conscients, perquè poden tenir com a resultat el contrari d’allò desitjat.
  • Coherència per damunt de tot. Si la coherència s’aplica en base a una creença errònia o a un pensament màgic i s’aplica fins a les seves últimes conseqüències, pot donar lloc a un resultat nefast i perjudicial. Per aquest motiu és important la flexibilitat i l’adaptabilitat.
    • Psicosolució. Acceptar que tant en nosaltres com en els altres, les incoherències existeixen i no es poden eliminar.
  • Sobrevalorar i infravalorar. Tant és aplicable a terceres persones com a un mateix. Imaginem una persona que no s’acaba de sentir-se satisfeta amb el seu aspecte físic i que sobrevalora un comentari negatiu que sent d’un tercer o pel contrari imaginem una persona molt confiada que infravalora la malicia d’un company.
    • Psicosolució. Ser capaços de mirar les situacions des de diferents perspectives per prendre consciència de l’infra o la sobrevaloració.

 Aquestes han estat les set psicotrampes de pensament amb les seves respectives psicosolucions. En el proper i darrer post al respecte del llibre de Nardone, acabarem d’analitzar les psicotrampes d’acció. No us el deixeu perdre!

 

[1] Nardone, G. (2014). Psicotrampas. Barcelona: Paidós Divulgación

Montse Roura Psicòloga

Montse Roura Psicòloga

Montse Roura i Regincós, psicòloga sanitària experta en hipnosis clínica i terapeuta de parella, amb número de col·legiada 21312. Per accedir a més publicacions o per posar-t'hi en contacte només cal que accedeixis a: http://www.montseroura.cat o truquis al 645.23.64.40

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.