ENS ENGANYEM A NOSALTRES MATEIXOS I NO SEMPRE EN SOM CONSCIENTS (3 de 3)

psicotrampes 3En els anteriors posts relacionats vàrem parlar de les psicotrampes, les psicosolucions i concretament com funcionaven les psicotrampes del pensament. En aquest darrer post sobre el llibre de Nardone “Psicotrampas” farem referència a les psicotrampes d’acció.

Concretament Nardone parla de 8 psicotrames d’acció:

Psicotrampa d’acció 1: Insistir. Consisteix o bé en aplicar una acció, un comportament, una i altra vegada esperant un resultat diferent i satisfactori o bé insistir en aplicar l’acció de forma repetitiva convertint-la en ineficaç. La psicosolució consisteix en observar les nostres conductes, aquelles que repetim i que no donen els resultats esperats i valorar quina altra possible conducta alternativa podria acomplir el nostre objectiu. Un exemple en un entorn laboral, seria quan un treballador vol ser valorat i insisteix tant en mostrar allò que fa que acaba obtenint el resultat que vol evitar, és a dir, que cada vegada tinguin menys en compte allò que fa per la seva exagerada insistència.

Psicotrampa d’acció 2: Renunciar i rendir-se. A diferència de l’anterior psicotrampa que consisteix en insistir i insistir, en aquest cas, després d’una decepció o d’una única acció sense el resultat esperat, la persona decideix renunciar i deixar de lluitar per allò que vol, al considerar que no té les capacitats adequades per aconseguir l’objectiu. Fent, per tant, que cada renúncia incrementi la sensació de falta de capacitats en un mateix. La psicosolució, com us deveu estar imaginant, consisteix en treballar per assolir els objectius i no deixar-se abatre al primer intent ja que és millor sentir frustració per no haver aconseguit allò pel que has lluitat que no pas sentir que ni tant sols has intentant lluitar. La lluita no es pot desintegrar al primer intent tot i que com hem comentat abans, tampoc es pot insistir i insistir i insistir fins a l’extenuació. Cal buscar l’equilibri entre els objectius proposats i els intents per assolir-los.

Psicotrampa d’acció 3: La mania del control. Per aquesta psicotrampa crec que és molt aclaridor presentar inicialment l’exemple. Imaginem una persona que li molesta moltíssim que en les situacions socials on ha d’exposar-se es posi vermella i que com més vulgui controlar la vermellor més vermella es posi i en major situacions succeeixi. Aquest exemple ens mostra que aquesta psicotrampa implica que com més control volem tenir menys control real tenim. Aquesta psicotrampa és molt present en tots aquells trastorn relacionats amb conductes fòbiques i obsessives. La psicosolució, en aquest cas, consisteix en valorar el grau de control real que podem tenir sobre una situació concreta y ser capaços d’adaptar-nos a ella.

Psicotrampa d’acció 4: L’evitació. Aquesta psicotrampa és molt característiques de les persones fòbiques on eviten allò que temen per sentir-se segures però el resultat obtingut és precisament el contrari, com més eviten, més incapaces se senten per afrontar-ho i més indefenses se senten i insegures es tornen. Per tant, ens trobem davant d’un cercle viciós on cada vegada el greuge augmenta. La psicosolució proposada per Nardone és evita, evitar, és a dir, no utilitzis l’evitació de forma preventiva ja que és actuant quan, tot i que no obtinguis el resultat esperat, tindràs confiança i seguretat en tu mateix/a.

Psicotrampa d’acció 5: L’aplaçament. Aquesta psicotrampa es relaciona tant amb la psicotrampa de renúncia com amb la psicotrampa d’evitació i consisteix en què la persona aplaça una situació que tem o que li fa mandra. És una forma d’enganyar-se a un mateix posposant l’acció a un futur proper que mai arriba. Com més es posposa més difícil es visualitza l’objectiu a assolir. Quan aquesta psicotrampa es produeix amb molta assiduïtat, és quan ens trobem amb persones que cada vegada es tanquen més amb si mateixes i en el seu imaginari i menys iniciativa i accions duen a terme. La psicosolució passa per valorar tots els aspectes negatius d’imaginar-se aplaçant les decisions per sentir la necessitat de passar a l’acció.

Psicotrampa d’acció 6: L’ajuda que fereix. En aquest cas també crec que un exemple pot ser molt clarificador. Pensem en un pare o una mare que volen evitar que el fill se sentir frustrat a l’escola perquè treu males notes i que decideixen que li faran les tasques de classe per assegurar-se que obtindrà una bona valoració. En aquest cas, pensen que estan ajudant a l’infant quan en realitat el que estan fent és que ell se senti mancat de recursos suficients. Aquesta psicotrampa també fa referència als casos en què l’ajuda és demanada per la persona com a excusa per delegar en l’altra les seves obligacions i els seus objectius a assolir. Les psicosolucions en aquests casos anirien enfocades d’una banda a ensenyar com aprendre a estudiar i a fer les tasques perquè l’infant se senti competent i amb recursos quan ho aconsegueixi i d’altra banda, en demanar ajuda quan aquesta ens permeti superar les nostres limitacions i aprendre a afrontar de nou la situació per compte propi.

Psicotrampa d’acció 7: Defensar-se de forma preventiva. Aquesta psicotrampa fa referència a les persones que degut a moltes desil·lusions i traïcions sentides per part de tercers, es comuniquen tant verbalment com no verbalment, amb desconfiança, fent que aquesta desconfiança que transmeten sigui viscuda pels altres com a tal i doni lloc a una desconfiança recíproca. De la mateixa manera que rebem desconfiança si és el que transmetem, quan ens relacionem amb els altres a la defensiva també és el que en traiem, donant lloc a relacions insanes i gens col.laboratives. Amb això no estem dient que s’hagi de ser ingenu, ja que seria l’altra cara de la moneda, sinó que cal buscar el terme mig, l’equilibri entre les dos posicions i aquesta en seria la seva psicosolució.

Psicotrampa d’acció 8: Socialitzar-ho tot. Aquesta psicotrampa principalment fa referència a que quan més es parla d’una por o d’una obsessió més es valida aquesta i més s’alimenta com a vàlida per a la persona que la sent com a tal. La psicosolució es dirigeix en aquest cas en saber què és allò que convé explicar i què no i fer-nos responsables de les nostres obligacions i responsabilitats sense descarregar-les en els altres.

Si heu considerat d’utilitat tant les psicotrampes del pensament com les psicotrampes d’acció juntament amb les seves psicosolucions, us recomano que llegiu el llibre de Nardone per poder aprofundir en tots aquests aspectes i per poder entendre com les persones tenim la capacitat i l’habilitat de combinar psicotrampes de pensament i psicotrampes d’acció per convertir-les en encara més pernicioses del que ja son.

Nardone, G. (2014). Psicotrampas. Barcelona: Paidós Divulgación

Montse Roura Psicòloga

Montse Roura Psicòloga

Montse Roura i Regincós, psicòloga sanitària experta en hipnosis clínica i terapeuta de parella, amb número de col·legiada 21312. Per accedir a més publicacions o per posar-t'hi en contacte només cal que accedeixis a: http://www.montseroura.cat o truquis al 645.23.64.40

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.