Ens enganyem a nosaltres mateixos i no sempre en som conscients

psicotrampes 1Giorgio Nardone, en el seu llibre “Psicotrampas” , fa referencia a aquells enganys psicològics que sorgeixen de pensaments i comportaments sans que acaben esdevenint patològics. Això es pot produir, per exemple, quan portem una virtut a l’extrem convertint-la en un defecte o quan reproduïm un mateix comportament com a l’únic vàlid per resoldre un tipus de problemàtica “X” sense tenir en compte que les circumstancies s’han modificat, quedant d’aquesta manera estancats en una conducta repetitiva i desadaptativa. De totes maneres Nardone també ens parla de la capacitat de cercar psicosolucions a les psicotrampes que nosaltres mateixos ens creem. Així, per exemple, podem fer d’un defecte, un avantatge, quan l’acceptem i el gestionem correctament. Quan l’individu no pot cercar per si mateix aquestes solucions cal que es posi en contacte amb un psicoterapeuta qui, un cop comprengui el funcionament del cercle viciós del client, podrà proporcionar-li estratègies, psicosolucions, en el llenguatge de Nardone, per a fer-li front.

Es important tenir en compte que moltes de les psicotrampes que les persones creem son comunes a molts individus amb la mateixa problemàtica. Imaginem per exemple un grup de persones que presenten fòbies. Els comportaments habituals davant d’una fòbia solen estar relacionats amb l’evitació, amb la cerca de control de la simptomatologia fisiològica i amb la necessitat de buscar seguretat en l’entorn i en les persones que els rodegen. Aquestes accions proporcionen inicialment un cert “fals control” de la fòbia però en un segon terme potencien la sensació d’incapacitat en un mateix per a resoldre aquesta por patològica. Aquesta situació acaba per generar un cercle viciós on augmenta la sensació d’incompetència i això fa que es percebi la fòbia com a més invalidant i per tant més perillosa i alhora encara més incapacitant. Per exemple, com més es busca controlar la simptomatologia física (suors fredes, pols accelerat) més es potencien aquestes respostes fisiològiques.

Tenint en compte la importància de les psicotrampes m’agradaria finalitzar aquesta breu introducció fent esment a les diferents tipologies a les que Nardone fa referència en el seu llibre. D’una banda trobem aquelles relacionades amb el pensament, com per exemple la sobrevaloració o el raonament perfecte, aquelles relacionades amb l’acció, com per exemple, l’aplaçament o la renuncia i finalment aquelles que combinen ambdues i que solen acabar generant psicopatologies com ara la bulímia, la depressió o l’obsessió. Degut al considerable valor de conèixer amb més profunditat aquestes psicotrampes i les seves psicosolucions, en propers posts n’ampliaré i en detallaré les seves principals característiques.

 

foto meva mini Montse Roura
 Psicòloga Col. 21312
Montse Roura i Regincós és psicòloga i psicoterapeuta amb número de col•legiada 21312. Està especialitzada en trastorns de l’estat d’ànim, addiccions i teràpia de parella. Per accedir a més publicacions o per posar-te en contacte amb la psicòloga només cal que accedeixis al següent enllaç: http://www.montseroura.cat

Montse Roura Psicòloga

Montse Roura Psicòloga

Montse Roura i Regincós, psicòloga sanitària experta en hipnosis clínica i terapeuta de parella, amb número de col·legiada 21312. Per accedir a més publicacions o per posar-t'hi en contacte només cal que accedeixis a: http://www.montseroura.cat o truquis al 645.23.64.40