Exercita la humilitat.

imagesSovint la humilitat i la pau interior van de la mà. Per aquest motiu, contra menys impulsat et sentís a demostrar el que vals davant dels demés, més fàcil et resultarà tenir pau interior.
Demostrar el que vals constitueix una trampa perillosa. Es necessita una enorme quantitat d´energia per assenyalar de manera constant els teus assoliments, presumir o intentar convèncer els demés del teu valor com a ésser humà. De fet, si et pares a pensar-ho, sovint es tracta d´energia malbaratada, ja que el fet mateix de fanfarronejar dilueix les sensacions positives que un experimenta com a resultat d´un èxit o de quelcom del que es sent orgullós. I, per empitjorar les coses, contra més insisteixis en demostrar la teva vàlua, més t´evitaran els demés i més parlaran a esquenes teves de la inseguretat que motiva la teva necessitat de presumir i és probable que, fins i tot, es sentin ressentits en contra teu.
Paradoxalment, contra menys aprovació busques dels demés, més aprovació sembles rebre. La gent s´acostuma sentir atreta per les persones que demostren seguretat, que no necessiten fabricar-se una bona imatge, tenir “raó” tot el temps. Ni acumular glòria. La major part de la gent sent afecte per les persones que no necessiten presumir, que parlen des del cor i no des de l´ego.
La única manera que conec per desenvolupar una humilitat autèntica és practicar. I, a més, resulta agradable, perquè de manera instantània rebràs la teva recompensa en forma de serenitat i quietud. Acostuma a passar que els camins que escollim per aconseguir les coses (el reconeixement dels demés en aquest cas) no son els que realment ens porten a aquest objectiu.
La propera vegada que tinguis necessitat de presumir, resisteix la temptació. Li vaig proposar aquesta estratègia a un client i ell em va explicar la següent història: es trobava amb un grup d´amics just després d´haver rebut un ascens laboral. Els amics no ho sabien encara, però el meu client havia estat escollit per l´ascens en llos d´un altre amic comú. La seva actitud era una mica competitiva envers aquest darrer i ell es va sentit temptat d´afegir en la conversa algun comentari sobre el fet de que a ell l´havien escollit i que a l´altre amic no. Estava a punt de dir alguna cosa quan la seva veueta interior el va advertir: “No! No ho facis!”. De totes maneres va parlar de l´ascens, però no fins el punt de fanfarronejar. En cap moment fa fer menció de que al seu amic no l´havien ascendit. Em va explicar que no recordava haver-se sentit mai tant serè i orgullós d´ell mateix. Fou capaç de gaudir del seu èxit sense presumpció. Més tard, quan els seus amics es van assabentar del que havia passat, li van comentar que estaven molt impressionats pel seu bon judici i humilitat. Gràcies a la seva humilitat, va obtenir reaccions més positives (dels demés, però també d´ell mateix) i atenció…i no menys…

Sobre el tema de la humilitat i les seves recompenses, recordo un conte xinès molt antic que em van explicar una vegada…

“En Li Xi era un vellet pobre, molt pobre, que tenia per veí un altre vell com ell, però ric, molt ric.
Li Xi tenia un preciós presseguer, que feia uns préssecs de flaire, gust i color com pocs. Un dia, un noble va passar per davant de casa de Li Xi i li va demanar un préssec. El va trobar tan bo que li va pregar que portés cada dia préssecs a l’emperador, (que tenia els seus estimats presseguers sense fruitar d’ençà molts anys), mentre durés la collita.
Fer feliç l’emperador li va dur respecte i fama, de la qual mai va presumir.
El veí, rabiós de veure la sort de Li Xi, va esperar la nit i va tallar de socarrell el presseguer. L’endemà, Li Xi, va veure com l’arbre de la seva sort era a terra. La seva dona, el va voler consolar i li va pregar de no llençar-lo.
Va aprofitar el tros més gruixut del tronc per fer-ne un morter i la mà per moldre.

Quan l’endemà hi va posar un grapadet d’arròs per fer-ne farina, s’adonà, astorada, que l’arròs creixia incansable dins el morter. Generosos com eren, van dedicar-se a proveir de farina tothom qui ho necessitava.
El veí, envejós de veure com Li Xi i la seva muller eren de nou estimats i recompensats per tothom, li va anar a demanar un vespre el morter, amb una excusa qualsevol. Naturalment, quan va tenir el morter a casa, el va cremar, sense esperar res dels seus favors. Quan la dona de Li Xi li va anar a demanar el morter, ell, sorneguer, li va tornar un piló de cendres, tot i explicant-li que accidentalment el morter s’havia cremat.
Li Xi, en rebre les cendres, entristit i enfadat alhora, en va llençar un grapat al jardí. Vet-ho aquí, que les cendres van anar a parar sobre un ametller sec, mort, que feia anys que no floria. Meravellosament, al cap de poc, l’arbre sec va florir i va fruitar en molt menys temps que un fruiter qualsevol.
La muller va consolar Li Xi, dient-li que ara se’l coneixeria com el vell que feia florir els arbres, i curosament, va guardar les cendres que quedaven del morter cremat.
Així és que, la seva fama va arribar a palau i l’emperador, (recordeu que tenia uns presseguers vells i mig morts, que havien sigut tota la seva alegria), va fer cridar Li Xi per si el podia ajudar. I així va ser.
Les poques cendres que quedaven, escampades amorosament per sobre dels arbres, van aconseguir que l’emperador perdés la seva tristesa i guanyés un amic, que va ser ben tractat i respectat fins el dia de la seva mort. El veí encara es rosega les ungles de ràbia”.

Aquest és el conte, però ara tindràs que decidir si el vols que la teva actitud en la vida sigui com la de Li Xi o com la del seu veí. Escull sàviament.
Dr. Josep Mª Bertran.
UTIDA Centre Psicològic i Nutricional
Avda. Prat de la Riba nª4, 2n-3ª 43001 Tarragona
Tel: 692559500
Email: utida.psicologia@gmail.com
Web: www.centroutida.com

psicoes

psicoes

Centre PsicoEstratègic és un centre de formació i d'assessorament psicològic. A més de proporcionar assistència psicològica presencial i online, fa divulgació de la Psicologia en forma de cursos i xerrades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.