La importància de l’autoestima

AuDe forma breu, podríem definir l’autoestima com l’estima o la consideració que un té de si mateix.
L’autoestima té dos components: un sentiment de capacitat personal i un sentiment de vàlua personal. Mentre que el primer fa referència a l’habilitat per superar els desafiaments de la vida, ja siguin situacions negatives, ja siguin situacions de creixement personal, el segon fa referència a la idea de si som “mereixedors” de ser feliços.

El poder de l’autoestima

L’autoestima té un poder decisiu en el nostre pas per la vida ja que la manera en què ens sentim respecte a nosaltres mateixos afecta tots els aspectes de la nostra experiència, tant la passada com la present i, el que és pitjor, sobre les possibilitats d’èxit en les experiències futures.
Així, mentre que disposar d’una alta autoestima ens fa sentir capaços per afrontar la vida, prendre decisions, acceptar aquelles coses que no ens han sortit bé i seguir endavant amb nous reptes, una autoestima baixa provoca un sentiment d’inutilitat per a la vida i de indefensió davant els esdeveniments. D’altra banda, i encara que semblés el just, tenir una autoestima mitjana tampoc és l’ideal ja que provoca el dubte entre sentir-se apte i inútil, o el que és el mateix, sentir-se insegur. De fet, la majoria dels problemes psicològics –ansietat, depressió, pors, baix rendiment, dependència emocional, inseguretat … – passen per l’existència en la persona d’una autoestima deficient (baixa o irregular) ja que condiciona totalment la percepció que tenim dels esdeveniments i la nostra capacitat d’enfrontar-nos a ells fent-nos sentir desbordats per les circumstàncies en creure que no estem prou a l’altura de les circumstàncies.

De tot l’anterior és fàcil deduir que com més alta sigui la nostra autoestima millor preparats estarem per superar les adversitats de la vida, més possibilitats de ser creatius en tots els aspectes de la nostra vida i més ambiciosos -i no em refereixo al pla econòmic o professional , sinó a l’emocional i relacional-tendirem a ser.

Les claus de l’autoestima

No entrarem en detalls sobre els orígens de la baixa autoestima però sí que cal dir que és habitual pensar, potser per la influència cultural, que la font de la nostra autoestima està en l’aplaudiment dels altres, en les nostres possessions, èxits o conquestes , adoptant el judici dels altres com vara de mesurar la nostra vàlua quan en realitat, és una qüestió de consciència d’un mateix, de autoconèixer-se i autoacceptar-se, de veure el que un és, sense jutjar, sense comparar-se als altres, i d‘actuar per un mateix sense sentir-se condicionats pel judici dels altres, de pensar de forma independent i d’entendre que un té el dret a autorealitzar-se.

Això no vol dir que els altres no influeixin en nosaltres, que no haguem d’aprendre d’ells, sinó que, a partir de l’acceptació del que som, construïm la nostra pròpia vida amb els nostres propis valors sense intentar imitar el que els altres considerin un ideal de persona o de vida. Cal aclarir, d’altra banda, que acceptar no vol dir necessàriament agradar, no vol dir que no puguem desitjar canvis o millores, sinó experimentar que les coses són com són perquè, només acceptant que existeixen, podrem canviar-les.
Un altre factor important en la construcció de l’autoestima és el sentiment de culpa. És obvi dir que tots cometem errors, la diferència, pel que fa al manteniment de l’autoestima, rau en la construcció que fem d’aquest error i la conducta que emetem com a conseqüència i així, si entenem que “una mala tarda la té qualsevol ‘ i intentem aprendre d’aquest error per no cometre’l en el futur, la nostra autoestima sortirà reforçada ja que haurem sabut interpretar l’error com un aprenentatge; però, si simplement ens dediquem a patir pel passat i seguim amb models de conducta que hem comprovat que són inadequats, caurem cop i un altre en el mateix error pensant que no som capaços de superar aquesta situació, la qual cosa ens proporcionarà la sensació d’inutilitat i d’indefensió apresa típica d’una baixa autoestima.
En tot cas, davant d’una situació d’aquest tipus tornen a aparèixer els altres i novament cal preguntar-se si aquest error, que suposadament hem comès, ho estem jutjant des de paràmetres propis o dels d’un altre perquè, si un és conscient de si mateix i en el fons no veu res dolent en la seva conducta, tot i que altres li diguin que és un error, per què condemnar-se? I amb això no estic suggerint que tots els valors siguin subjectius i que la moral és el que un individu senti o pensi, sinó que, en general, ens solem deixar intimidar per les preferències valoratives dels altres, deixant de banda les nostres pròpies necessitats, percepcions i autoestima.
Les persones que disposen d’una alta autoestima s’orienten cap a la vida d’una manera activa i no passiva, reconeixen la seva agència, prenen la iniciativa davant els fets i assumeixen la seva plena responsabilitat pel que fa a les seves conseqüències, a la relació dels seus desitjos i de la seva pròpia existència però clar, i atenent a l’autoconeixement i autoacceptació dels que parlàvem abans, sabent diferenciar quan l’esdeveniment succeït és una cosa que poden controlar i quan no, perquè és evident que no som omnipotents i que hi ha coses que escapen al nostre control , i fer-se responsable d’alguna cosa que està més enllà de les nostres possibilitats ho faran de difícil solució, amb la qual cosa es posarà en perill la nostra autoestima.

 

Un altre aspecte molt rellevant per a l’autoestima és viure de manera autèntica, mostrar-se als altres tal com s’és ja que, quan fingim sobre el que som per agradar als altres, l’únic que estem dient-nos és que la veritat de com som ens avergonyeix. La bona autoestima exigeix coherència, la qual cosa significa que el si-mateix interior i el sí-mateix que s’ofereix al món han de concordar. És cert que això pot provocar que no agradem a tothom, però això no és necessari per a una persona d’alta autoestima.
Finalment, hem d’aprendre a no disculpar-nos mai per les nostres virtuts, ni fer-nos retrets per elles, ni tractar de rebutjar-les. Hem de tenir el coratge de reconèixer els nostres punts forts i els nostres encerts perquè si no ho fem, inevitablement trairem a la nostra autoestima.

Conclusió

Per tant, si vols elevar la teva autoestima, abandona la comoditat d’allò conegut i atreveix-te a practicar totes aquestes conductes: viu conscientment acceptant a tu mateix, amb responsabilitat, autenticitat, benevolència i integritat. És cert que exigeix afrontar reptes però atorga grans recompenses … i si no te’n  surts tu sol, busca l’ajuda d’un bon psicòleg.

Javier Hinojosa | Psicólogo

Javier Hinojosa | Psicólogo

Javier Hinojosa es Pscólogo Psicoterapeuta
Colegiado en el COPC con el número 21.144
Especialista en Terapia de pareja
Consulta: http://www.psicologomataro.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.