L´efecte “bola de neu” dels teus pensaments

 

bola de nieveUna tècnica molt eficaç per a viure més tranquil, és prendre consciència de amb quina rapidesa poden escapar al teu control els pensaments negatius i d´inseguretat. T´has fixat alguna vegada en com de tens et poses quan et trobes atrapat en els teus pensaments? I, per a fer-ho pitjor, contra més et concentres en els detalls del que et preocupa, pitjor et sents. Un pensament porta a un altra fins que, en un moment donat, s´apodera de tu una agitació indescriptible.
Per exemple, pot passar que et despertar en meitat de la nit i recordis que has de fer una trucada telefònica al dia següent. Després, en lloc d´estar content per haver recordat una cosa important que has de fer al matí següent, el que fas es començar a pensar en tota la resta de coses que has de fer demà. Comences a assajar una possible conversa amb els teu cap de departament i això et trastorna encara més. Molt aviat et trobes pensant: “No puc creure com d´ocupat estic. He de fer cinquanta trucades de telèfon cada dia. Quina vida és aquesta?”. I això continua i continua fins que sents llàstima per tu mateix. En molts casos no existeixen límits temporals per a la duració d´aquest tipus d´ ”atacs de pensament”. De fet, molts dels meus clients, m´han dit que passen els dies i les nits ocupats en aquest tipus d´assaig mental. No cal dir, però, que els resulta impossible sentir-se bé si tenen el cap ple de preocupacions i coses molestes.
La solució és reparar el que està succeint dintre del teu cap abans de que els pensaments tinguin oportunitat d´adquirir massa impuls. Contra més aviat et sorprenguis a tu mateix en el moment de formar la teva bola de neu mental, més fàcil et resultarà detenir el procés. En l´exemple que et comentava abans, és fàcil veure que el procés mental s´ha posat en marxa quan repasses la llista de coses que has de fer el dia següent. Aleshores, en lloc d´obsessionar-te per les activitats de demà, el que pots fer és dir-te: “Vaja, ja hi som una altra vegada” i així, de manera conscient, ho talles de soca-rel. Atures el tren del pensament abans de que tingui oportunitat de posar-se en funcionament. A continuació, et pots recordar a tu mateix com d´agraït et sents amb tu mateix per haver recordar la trucada telefònica que has de fer l´endemà, en lloc de concentrar-te en com d’abassegat et sents. Si t´has despertar en meitat de la nit, apunta-ho en un paper i torna´t a dormir. Podria ser, també, que t’interessés tenir una llibreta i un bolígraf a la tauleta de nit, per si sorgeixen moments com aquest.
I, encara que siguis de veritat una persona molt ocupada, recorda que omplir-te el cap de pensaments sobre com d´abassegat et sents pel teu treball, només aconseguiràs sentir-te més estressat del que ja et sents. Et recomano que intentis fer aquest petit exercici la propera vegada que comencis a obsessionar-te amb el teu programa d´activitats. Et sorprendrà veure com n´és d´efectiu!!!
Fins i tot, podria ser que et sentissis temptat de fixar-te en aquells petits detalls de la vida que son els que guarden els secrets de la felicitat. Deixa´m que t´expliqui un vell conte persa sobre aquest tema…
“Diuen que hi havia un pare que estava molt preocupat per l’educació del seu fill. El que més el preocupava era que el vailet era un belluguet, no parava un moment quiet això feia que no estigués mai atent a res i que sempre semblés atabalat.
El pare va saber que hi havia un mestre molt savi que el podria ajudar. Agafà el nen per la mà i van anar a visitar el savi.
Mentre el mestre escoltava el pare, el nen no va parar quiet ni un moment. S’aixecà de la cadira per guaitar per la finestra, ensopegà amb la catifa, va voler agafar un llapis i van anar tots per terra… No hi havia manera que el pare i el savi poguessin enraonar tranquil·lament. Per fi el savi va dir:

– Això és el primer que hem de solucionar.

Va agafar el nen per un braç i el va fer entrar en una habitació gairebé buida. Al mig de l’estança hi havia una taula petita i sobre la taula una peixera amb un peix vermell.

– Et quedaràs aquí. D’aquí a una mitja hora vindré i m’explicaràs el que hagis vist.

El nen ni tan sols l’escoltà. Es va mirar la peixera, però se’n cansà de seguida i es va posar a fer salts i tombarelles.
Quan el mestre va tornar li va preguntar què havia vist.

– Res. Bé, un peix en una peixera. M’he avorrit molt aquí dins!
– Doncs bé, potser t’avorriràs una mica més. No t’has fixat en res. Tornaré d’aquí una estona.

El nen començà a enrabiar-se. Va posar la peixera a terra i va fer tot el soroll que va poder picant de mans i peus sobre la tauleta. Quan va entrar el mestre, el nen preguntà ràpidament:

– Ja puc marxar?
– Depèn de la teva resposta. Què has vist?
– Un altre cop! Què vols que hagi vist? Res! Només un peix dins una peixera!
– Doncs t’hauràs de tornar a quedar aquí i aquesta vegada tardaré més a venir.

Allò era més del que el nen podia suportar. S’adonava que si no s’espavilava a veure alguna cosa no sortiria mai de l’habitació i va pensar què podia fer.
Va tornar a posar la peixera sobre la tauleta i va començar a mirar-se el peix per veure si se li acudia una resposta diferent per quan vingués el savi.
Va seure davant la peixera i va descobrir que al fons hi havia unes algues petites d’un verd preciós que es movien suaument quan passava el peix. També hi havia unes pedretes que, totes juntes, per fora tenien forma de turonet i per dintre formaven una petita cova. El peix vermell hi entrava i en tornava a sortir a l’instant. Li agradava veure’l desaparèixer i esperar que sortís. De tant mirar-lo s’adonà que era un peix molt bonic; semblava tot vermell, però mirant-lo amb atenció es veia que tenia una part taronja i una mica de groc. Nedava sempre en la mateixa direcció i a vegades pujava fins a la superfície de l’aigua, on hi havia restes de menjar, obria la boca i… glup, altre cop cap a baix.
Després de molta estona, es va obrir la porta i va entrar el mestre.

– I doncs, què has vist?
– Xssst! – va fer el nen-. Encara no he acabat.

El mestre savi va sortir de l’habitació i va dir al pare que estigués tranquil, que tot milloraria…”

jmbertran

jmbertran

Dr. Josep Mª Bertran.
UTIDA Centre Psicològic i Nutricional
Avda. Prat de la Riba nª4, 2n-3ª 43001 Tarragona
Tel: 692559500
Email: utida.psicologia@gmail.com
Web: www.centroutida.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.