Mostra´t agraït les coses vagin bé, però també quan vagin malament

 

images0Possiblement ni tan sols la persona més feliç de la terra és sempre feliç. De fet, la gent més feliç té també els seus moments dolents, problemes, decepcions i maldecaps. Sovint, la diferència entre una persona feliç i una persona infeliç no recau en la freqüència amb la que passen per un moment anímic baix, ni la profunditat a la que cauen, sinó en la manera amb que afronten aquests moments. Com viuen aquestes sensacions canviants?
Moltes persones fan les coses a l´inrevés. Quan es troben deprimits, es pugen les mànigues i es posen a treballar. Es prenen els seus mals moments massa seriosament i intenten treure l’entrellat i esbrinar què està malament. Intenten sortir del forat per la força, cosa que tendeix a augmentar el problema, en lloc d´alleugerir-lo.
Quan observes a les persones tranquil·les, relaxades, descobreixes que quan es troben bé, estan molt agraïdes. Entenent que tant les sensacions positives com les negatives van i venen i que arribarà un moment en que no se sentiran tant bé com ara. Per a la gent feliç, aquesta idea està bé, així son les coses. Accepten la inevitabilitat de les sensacions passatgeres. Així doncs, quan es senten deprimits, enfadats o estressats, s´enfronten a la situació amb la ment oberta i la mateixa saviesa. En lloc de resistir-se i deixar-se portar pel pànic només perquè es senten malament, accepten la situació amb el convenciment de que també passarà. En lloc de caminar entropessant i lluitar contra les sensacions negatives, les accepten valentament. I això els hi permet tirant endavant en el mal moment i endintrar-se en estats mentals més positius. De fet, una de les persones més felices que conec és algú que cau en depressions bastant considerables molt de tant en tant. La diferència, sembla ser, resideix en que ell ha aconseguit acceptar la presència eventual d´aquests estats d´ànim. Es com si no l’importés perquè sap que, al seu degut temps, tornarà a ser feliç. Per a ell, no és res de l´altre mon.
La propera vegada que et sentis malament, en lloc de lluitar contra aquest estat d´ànim, intenta relaxar-te i acceptar que passarà en un breu espai de temps. Mira si, en lloc de deixar-te portar pel pànic, pots actuar amb serenitat. Tingues present que, si no actues contra les teves sensacions negatives, si actues amb equilibri, passaran. Tant segur com que després de la nit, ve el dia. Si no tenim en consideració aquest principi, ens pot passar com al guerrer japonès del conte…

“Un samurai, conegut per tots per la seva noblesa i honestedat, va anar a visitar a un monjo zen en busca de consell. Malgrat això, quan va entrar en el temple on vivia el mestre, es va sentir inferior, i va concloure que. Malgrat haver passat tota la vida lluitant per la justícia i la pau, no s´havia ni tan sols apropat a l´estat de gràcia de l´home que tenia davant seu:

– Per què m´estic sentit tan inferior?- li va preguntar al monjo quan aquest va acabar de meditar- Ja m´he enfrontat molts cops a la mort, he defensat els més dèbils, sé que no tinc res del que avergonyir-me. Malgrat tot, quan l´he vist meditar, he sentit que la meva vida no tenia la més mínima importància.
– Espera –li va dir el monjo- Quan acabi d´atendre a tots els que em busquen avui, et donaré una resposta.

Durant tot el dia, el samurai es va quedar assegut en el jardí del temple, veient com les persones entraven i sortien en busca de consells. Va veure com el monjo els atenia a tots amb la mateixa paciència i el mateix somriure lluminós al rostre. Però el seu estat d´ànim empitjorava cada vegada més, doncs ell havia nascut per lluitar, no per esperar. En arribar la nit, quan tots els visitants havien marxat, va insistir:

– Ara podrà vostè ensenyar-me?

El mestre el va convidar a entrar i el va portar cap a la seva habitació. La lluna plena brillava en el cel i tot l´ambient respirava una profunda tranquil·litat.

– Veus com n´és de bonica, la lluna? Ella creuarà tot el firmament i demà el sol tornarà a brillar. Només que la llum del sol és molt més forta i aconsegueix mostrar els detalls del paisatge que tenim davant nostre: arbres, muntanyes, núvols… He contemplat a tots dos durant molts anys i mai he escoltat que la lluna digui “Per què no tinc la mateixa capacitat de brillar que el sol? És que potser soc inferior a ell?”.
– Clar que no -va respondre el samurai- la lluna i el sol son dos coses diferents i cadascú te la seva pròpia bellesa. No podem comparar a tots dos.
– Aleshores ja tens la resposta. Som dues persones diferents, cadascuna lluitant a la seva manera per allò que creu, i fent el que està en la nostra mà per fer aquest mon una mica millor: la resta, només son aparences…”

En el cas dels diferents estats d´ànim, també hem d´acceptar que son transitoris i que cadascun d´ells té un significat que la nostra ment ens vol ver saber.

 

Dr. Josep Mª Bertran.
UTIDA Centre Psicològic i Nutricional
Avda. Prat de la Riba nª4, 2n-3ª 43001 Tarragona
Tel: 692559500
Email: utida.psicologia@gmail.com
Web: www.centroutida.com

jmbertran

jmbertran

Dr. Josep Mª Bertran.
UTIDA Centre Psicològic i Nutricional
Avda. Prat de la Riba nª4, 2n-3ª 43001 Tarragona
Tel: 692559500
Email: utida.psicologia@gmail.com
Web: www.centroutida.com