No perdis el temps buscant la perfecció.

 

perfeccionismoQuan era més jove, durant un (curt) període de temps vaig tenir una parella que volia que fos perfecte. Ser perfecte no és ni bo ni és dolent: només és impossible.
La nostra tendència a voler que tot sigui perfecte a la nostra vida és una de les més neuròtiques i ingrates de l´ésser humà.
De la mateixa manera que podem preparar la nostra llar de cara a l´hivern reparant la calefacció, buscant escletxes, goteres i imperfeccions, de la mateixa manera podem fer exactament el mateix amb les nostres relacions, fins i tot amb les nostres vides. En essència, voler que les coses siguin perfectes significa que estàs alerta respecte al que necessita ser arreglat o reparat. Es trobar les escletxes i defectes de la vida i intentar reparar-los o, al menys, assenyalar-los a altres persones. Aquesta tendència no només t´allunya dels demés sinó que, també, et fa sentir malament. Et mou a buscar sempre el que està malament en tot i en tots…, a fixar-te en el que no t´agrada. Així, doncs, en lloc d´apreciar les relacions i la vida que tenim, l´intent d´aconseguir que les coses siguin “perfectes” fa que acabem pensant que la vida no es tan bona com tindria que ser. Que res és prou bo tal i com està.
En les nostres relacions, l´intent de que les coses siguin perfectes acostuma a funcionar més o menys així: coneixes a algú i tot està bé. Et sents atret o atreta pel seu aspecte, intel•lecte, personalitat, sentit de l´humor o alguna combinació d´aquestes característiques. Al principi, no només ja et van bé les diferències que hi ha entre aquesta persona i tu, sinó que fins i tot les agraeixes. Es probable, també, que fins i tot et sentis atret/a per les diferències que aquesta persona presenta respecte a tu. Teniu opinions, preferències, gustos i prioritats diferents.
Però, a mesura que passa el temps, comences a adonar-te´n de petites peculiaritats en la teva nova parella (o amic, o professor o el que sigui) que penses que podrien millorar-se. Crides la seva atenció sobre el tema. Pot ser que diguis alguna cosa del tipus: “Saps? Me n´he adonat de que tens tendència a arribar tard als llocs” o “M´he fixat en que no llegeixes gaire”. El fet es que has començat a fer el que, inevitablement, es convertirà en una forma de vida: buscar el que no t´agrada (i dedicar molt de temps en pensar el això que no t´agrada) d’algú o d´alguna cosa que no és totalment perfecte.
Per suposat, un comentari ocasional, una crítica constructiva o un consell útil no es causa d´alarma. Malgrat això, he de dir que entre les parelles que he tingut oportunitat de tractar a la meva consulta durant aquests anys, hi ha molt poques persones que no haguessin tingut la percepció que el seu company o companya volia que fos “perfecte”. Perfecte segons el concepte de perfecció de l´altre, és clar… Els inofensius comentaris ocasionals tenen la mala tendència a convertir-se en una forma d´entendre la vida.
El fet d´intentar que un altre ésser humà sigui perfecte és quelcom que no diu res d´ell…però que sí delata la teva tendència a criticar.
Si tens la tendència d´intentar aconseguir que els aspectes de la vida i de les persones que t´envolten siguin perfectes, potser seria una bona idea començar a pensar que es un aspecte que no et fa gens de bé. Quan et descobreixin caient de nou en el vell costum, par´t un moment i tanca breument els llavis. Com més petita sigui la freqüència amb que busques imperfeccions en els altres, més fàcil serà que te n’adonis de com de fantàstica és la teva vida en realitat.
Dr. Josep Mª Bertran.
UTIDA Centre Psicològic i Nutricional
Avda. Prat de la Riba nª4, 2n-3ª 43001 Tarragona
Tel: 692559500
Email: utida.psicologia@gmail.com
Web: www.centroutida.com

 

jmbertran

jmbertran

Dr. Josep Mª Bertran.
UTIDA Centre Psicològic i Nutricional
Avda. Prat de la Riba nª4, 2n-3ª 43001 Tarragona
Tel: 692559500
Email: utida.psicologia@gmail.com
Web: www.centroutida.com