Pren consciència dels teus estats anímics

 

imagesEls teus propis estats anímics poden ser tremendament enganyosos. Et poden fer creure que la teva vida és molt pitjor del que és en realitat. Quan estàs de bon humor, la vida sembla fantàstica. Tens sentit de la perspectiva, sentit comú i sensatesa. Quan l´estat anímic és positiu, les coses no semblen tan difícils, els problemes semblen menys formidables i més fàcils de resoldre. Quan estem de bon humor, les relacions humanes semblen fluides i la comunicació resulta fàcil. Si algú et fa una crítica, t´ho prens bé.
Però, per altra banda, quan el teu estat anímic és negatiu, la vida sembla insuportablement seriosa i difícil. Tens molt poc sentit de la perspectiva. Et prens les coses de manera personal i sovint malinterpretes als que t´envolten, en conferir-los motivacions negatives als seus actes.
Aquí està la trampa: la gent no se n´adona de que les seu estat anímic canvia constantment. En lloc d´això, solen pensar que la seva vida ha empitjorat de sobte en els darrers dies o, fins i tot, durant les darreres hores. Així doncs, algú que tingui un bon estat d´ànim pel matí, pot ser que estimi molt a la seva dona i que li agradin molt la seva feina i el seu cotxe. Possiblement es senti optimista respecte al futur i, quan miri cap el passat, n´estigui agraït. Però a darrera hora de la tarda, quan el seu estat d´ànim ja no es bo, creu que detesta la seva feina, pensa en la seva dona com una molèstia, creu que el seu cotxe està antiquat i està convençut que la seva carrera professional no va enlloc. Si li preguntes per la seva infantesa en un moment en que el seu estat anímic es baix, és probable que et digui que va ser una època especialment difícil. Fins i tot és molt probable que culi als seus pares de la seva situació actual.
Uns contrastos tant sobtats i bruscos podrien semblar absurds i, fins i tot, graciosos, però en realitat tots som així. Quan els nostre estat d´ànim és baix, perdem el sentit de la perspectiva i tot ens sembla un problema. Oblidem per complet que, quan ens trobem de bon humor, tot té millor aspecte. Experimentem les mateixes circumstàncies (amb qui estem casats, on treballem, el cotxe que conduïm, el nostre potencial, la nostra infantesa…) d´una forma totalment diferent, depenent del nostres estat d´ànim. Quan estem deprimits, en lloc de culpar al nostres estat anímic, com seria lògic, tendim a sentir que la nostra vida va malament. Es gairebé com si penséssim que la nostra existència s’està venint a terra en les dues darreres hores.
La veritat és que la vida gairebé mai resulta tant dolenta com ens sembla quan estem baixos de moral. En lloc de quedar-nos encallats en el mal humor, convençuts de que estem veient la vida de manera realista, pots aprendre a qüestionar la teva pròpia capacitat de judici. Em refereixo a que et recordis, per exemple, el següent: “Per suposat que em trobo a la defensiva (o enfadat, frustrat, estressat, deprimit…): el meu estat d´ànim és dolent. Sempre tinc sensacions negatives quan estic deprimit”. Quan sentis que el teu estat d’ànim no és bo, aprèn a veure-ho com el que és: una condició humana inevitable que passarà. Fer balanç de la pròpia vida quan un està baix de moral no és gens recomanable, perquè fer-ho constitueix un veritable suïcidi emocional. Si tens un problema autèntic, continuarà estant allí quan millori el teu estat mental. El truc consisteix en sentir agraïment pels moments anímicament bons i també pels dolents…sense prendre-se´ls massa seriosament. La propera vegada que et sentis deprimit, pel motiu que sigui, recorda´t que “aquest també passarà”. I així serà.
Per dir-ho d´una altra manera, abans de res, cal buidar la ment dels pensaments negatius. Això em recorda un antic conte zen:

“Un important professor d´universitat es trobava darrerament en un munt d´estats anímics diferents: es sentia angoixat, infeliç i, si bé creia cegament en la superioritat que el seu coneixements li proporcionava, no estava en pau amb si mateix ni amb els demés. La seva infelicitat era tan gran com la seva vanitat. E n un moment d´humilitat va poder escoltar a algú que li suggeria aprendre a meditar com a remei per la seva angoixa. Ja havia sentit dir que el zen era una bona medicina per l´esperit.
En la seva regió vivia un excel·lent mestre i el professor va decidir visitar-lo per demanar-li que l´acceptés com a estudiant.
Un cop va arribar a la cabana del mestre, el professor es va asseure en la humil sala i va mirar al seu voltant amb una clara –encara que per a ell era imperceptible- actitud de superioritat. L´habitació estava gairebé buida i els pocs ornaments només enviaven missatges d´harmonia i pau. El luxe i tota ostentació estaven manifestament absents.
Quan el mestre el va poder rebre, i després de les oportunes presentacions, li va dir:

– Permeteu-me que us convidi a una tassa de té abans de començar a conversar.

El professor va acceptar disconforme. En uns minuts el té estava llest. Tranquil·lament, el mestra va treure les tasses i les va col·locar a la taula amb moviments ràpids i lleugers i, després, va començar a servir el té en la tassa del seu convidat. La tassa es va omplir ràpidament, però el mestre, sense perdre el seu posat amable i cortès, va seguir vessant el té. El líquid va desbordar i va caure per la taula i el professor, que aleshores ja havia superat els límits de la seva paciència, va esclatar aïradament tot cridant:

– Estúpid!!! Es que no veus que la tassa està plena i que ja no hi cap res més en ella?

Sense perdre el seu posat amable, el mestre li va contestar:

– Es clar que ho veig…i de la mateixa manera veig que no puc ensenyar-te el zen. La teva ment ja està plena”.
Dr. Josep Mª Bertran.

UTIDA Centre Psicològic i Nutricional
Avda. Prat de la Riba nª4, 2n-3ª 43001 Tarragona
Tel: 692559500
Email: utida.psicologia@gmail.com
Web: www.centroutida.com

 

jmbertran

jmbertran

Dr. Josep Mª Bertran.
UTIDA Centre Psicològic i Nutricional
Avda. Prat de la Riba nª4, 2n-3ª 43001 Tarragona
Tel: 692559500
Email: utida.psicologia@gmail.com
Web: www.centroutida.com