Síndrome d’Alienació Parental (SAP)

SAPAquest escrit té com a finalitat acostar una mica més el Síndrome d’Alienació Parental, a partir d’ara, SAP, a totes aquelles persones que en puguin estar interessades i/o encuriosides.

Davant d’un SAP el fill potencia la campanya d’odi i de denigració d’un progenitor respecte de l’altre. Per arribar a aquesta situació el progenitor alienador ha creat entorn de l’altre progenitor alienat una visió, una història, d’odi, de rebuig, de discriminació, de denigració,… sense un motiu justificat. No cal perdre de vista, però, que qualsevol campanya negativa d’un progenitor cap a l’altre és injustificable per més motivacions suposadament vàlides que s’al·leguin.

Segurament els primers pensaments que ens venen a la ment quan pensem en el SAP fan referència a l’afectació negativa del progenitor alienat, però en aquesta situació, tots els involucrats pateixen els efectes negatius de la mateixa, des del progenitor alienat, passant pel progenitor alienador fins a indubtablement el fill/a.  La mainada, en la majoria de les ocasions, és la que en surt més malparada ja que situacions de SAP suposen una forma de maltracta emocional cap al fill amb les futures repercussions psicològiques que aquesta situació comporta tant a nivell de dificultats psicològiques com psiquiàtriques (depressions, trastorns d’identitat, addiccions, …)

Què penseu que pot moure a un pare/mare a convertir-se en el progenitor alienador? Rancor, gelosia, ràbia, impotència i venjança cap a l’altre progenitor i sobreprotecció cap al infant, poden ser suficients per “justificar-se a un mateix” tots els actes i complots desesperats, incoherents i destructors cap a l’altre i en un suposat i fictici “benefici i protecció” cap al fill.

En aquest tipus de síndrome la intervenció ha de ser multidisciplinar, tant a nivell del professional de salut mental, com a nivell legal (advocats, jutges,…) com a nivell d’educadors socials. Quan queda confirmat el SAP, la ràpida actuació dels diferents professionals pot reduir significativament el grau d’afectació psicològica dels diferents membres involucrats, sobretot en el cas de l’infant.

Alhora de detectar un progenitor alienador alguns dels aspectes que ens poden cridar l’atenció als professionals de la salut mental són aquells que fan referència a: a) La presa de decisions importants respecte a la mainada sense la consentiment ni la consulta a l’altre progenitor, b) Els comportaments que impliquen la desvaloració de l’altre progenitor, c) Dificultar i/o impedir la visita de la mainada a l’altre pare/mare, d) La no informació de cites importants de la mainada com metges, reunions escolars, …, e) Actuar i parlar davant de la mainada de forma despectiva de la nova parella de l’altre progenitor, f) No avisar a la mainada de que l’altre progenitor els ha trucat o els vol veure, g) Involucrar a la resta de família extensa en “l’odi” cap a l’altre progenitor, …

La forma com el fill/a es veu afectat pel SAP empitjora habitualment de forma progressiva. Es parla de 3 estadis o nivells diferents en base al comportament i a la reacció de l’infant. En la fase menys greu l’infant malgrat que vol continuar mantenint una relació sòlida amb l’alienador, un cop està amb l’alienat la campanya de denigració queda relativament estancada. En el nivell mitjà, el fill malgrat pensar que el progenitor alienador és el bo i l’alienat és el dolent, accepta anar amb el progenitor alienat i durant l’estada sol estar relativament calmat. Finalment a la fase més greu del SAP, els infants senten i tenen les mateixes idees “absurdes” que els progenitors alienadors fins al punt de no voler anar amb l’alienat, de perdre el control, de posar-se molt agressius o de quedar-se paralitzats en presència d’aquest.

En aquests casos i a nivell psicològic és adequat poder realitzar una teràpia tant amb l’infant com amb els dos progenitors. En el cas de l’alienador se li ha de fer prendre consciència de quina emoció principal li està dificultant veure la situació amb més claredat i s’ha de treballar perquè prengui consciència de que el “suposat benefici” per l’infant de separar-lo de l’altre progenitor és en realitat un greuge que si es continua perpetuant acabarà perjudicant greument a l’infant. També s’ha de treballar perquè s’adoni que intentar fer mal a l’ex parella a través de l’infant acaba afectant molt negativament a la criatura i no li deixa temps per intentar refer la seva vida i ampliar el seu cercle social.  Pel que fa a l’infant la tasca del terapeuta és treballar perquè recordi com era la seva relació amb al progenitor alienat abans de les dificultats de la parella, perquè prengui consciència de què hi ha de real i d’imaginat en les imatges negatives que té sobre la relació que mantene amb l’alienat durant les estades en què estan plegats. També és important que es treballi amb el conflicte de lleialtat que envolta a aquests infants respecte al progenitor alienador i que en sessió amb els fills siguin ells els que valorin si les coses que suposadament l’alienat havia de fer de negatives i de perjudicials per ells han realment ocorregut, perquè d’aquesta manera puguin anar discernint la seva realitat i deixin de viure la realitat de l’alienador.  Finalment, el treball que s’ha de fer amb el progenitor alienat està molt relacionat amb la psicoeducació respecte del funcionament del SAP perquè pugui prendre distància i veure que el que els hi està succeint té un nom i té unes fases preestablertes que solen ser en la majoria dels casos similars. Alhora aquest treball els hi permetrà enfocar la situació de forma objectiva, calmada i sobretot amb molta paciència i comprensió pel que li està succeint a l’infant.

Finalment demanar-vos que aquells/es que penseu que companys o amics vostres poden estar vivint una situació de SAP, els hi recomaneu que acudeixin a la consulta d’una psicòleg que els pugui ajudar a afrontar la situació i els pugui orientar a nivell multidisciplinar cap a la millor alternativa davant d’aquesta situació.

Montse Roura Psicòloga

Montse Roura Psicòloga

Montse Roura i Regincós, psicòloga sanitària experta en hipnosis clínica i terapeuta de parella, amb número de col·legiada 21312. Per accedir a més publicacions o per posar-t'hi en contacte només cal que accedeixis a: http://www.montseroura.cat o truquis al 645.23.64.40

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.