Sobre la paciencia

 

imagesLa paciència és una de les qualitats que més t´ajudarà a crear-te una personalitat més càlida i afectuosa. Contra més pacient siguis, més fàcil et resultarà acceptar les coses tal i com son, en lloc d´insistir en que tenen que ser com a tu t´agradaria. Sense paciència la vida resulta extremadament frustrant. Et sents sobrepassat, molest i irritat amb facilitat. La paciència afegeix una dimensió de comoditat i tranquil·litat a la teva vida. Resulta essencial per a la pau interior.
Fer-se pacient implica obrir el cor al moment present, encara malgrat que no t´agradi. Si et trobes enmig d´un embús de tràfic o arribes tard a una cita, obrir-te al moment significaria detenir-te en el procés de fer una bola de neu mental abans de que el pensament se t´escapi de les mans i recordar-te amb amabilitat que has de relaxar-te. També podria ser un bon moment per a respirar, així com una oportunitat per a recordar-te a tu mateix que, dintre de l´esquema més ampli de les coses, arribar tard potser no és tan important.
La paciència també implica veure la innocència en els demés. Alguns amics nostres tenen fills petits. Sovint, mentre estic escrivint o preparant alguna sessió de teràpia, venen a casa, entren en el meu despatx i interrompen la meva feina, el que pot ser molt descoratjador en determinats moments. El que he aprés a fer (la majoria de les vegades) és veure la innocència del comportament en lloc de fixar-me en les potencials conseqüències d´aquestes interrupcions: “No acabaré el treball, perdré el fil dels meus pensaments, aquesta era la única oportunitat que tenia avui per escriure” i així successivament. Em recordo a mi mateix perquè entren a veure´m, perquè son nens i volen jugar, no perquè estiguin conspirant per fer malbé el meu treball. Quan em me´n recordo de veure la innocència, tot seguit aflora un sentiment de paciència i la meva atenció es torna a focalitzar en el moment present. Qualsevol irritació que hagi estat creixent dintre meu queda eliminada i recordo, una vegada més, com d´afortunat soc de poder relacionar-me amb la gent (nens inclosos, és clar). He descobert, que si mires prou profundament, gairebé sempre pots veure la innocència de les altres persones, i també en situacions potencialment frustrants. Si ho fas, tu també et convertiràs en una persona més pacient i plàcida i, d´alguna manera, descobriràs que comences a gaudir d´alguns moments que acostumaven a causar-te frustració.

Pel que respecta a la paciència, recordo un conte que em va explicar algú en un dels viatges que vaig fer a Japó. Diu així:

“Un dia vaig decidir donar-me per vençut…vaig renunciar al meu treball, a la meva relació, a la meva vida. Vaig ser al bosc per parlar amb un ancià que deien era molt savi.

-Podria donar-me una bona raó per no donar-me per vençut?- li vaig preguntar.
-Mira al teu al voltant -em va respondre-, veus la falguera i el bambú?
-Sí -vaig respondre.
-Quan vaig sembrar les llavors de la falguera i el bambú, les vaig cuidar molt bé. La falguera ràpidament va créixer. El seu verd brillant cobria el sòl. Però gens va sortir de la llavor de bambú. No obstant això no vaig renunciar al bambú. En el segon any la falguera va créixer més brillant i abundant i novament, gens va créixer de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú. En el tercer any, encara no va brollar de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú. En el quart any, novament, no va sortir de la llavor de bambú. Però no vaig renunciar al bambú. En el cinquè any un petit brot de bambú va treure el cap a la terra. En comparació de la falguera era aparentment molt petit i insignificant. El sisè any, el bambú va créixer més de 20 metres d’altura. S’havia passat cinc anys tirant arrels que ho sostinguessin. Aquelles arrels el van fer fort i li van donar el que necessitava per sobreviure. Sabies que tot aquest temps que has estat lluitant, realment has estat tirant arrels?-li va dir l’ancià i va continuar:
-El bambú té un propòsit diferent al de la falguera, no obstant això, tots dos són necessaris i fan del bosc un lloc bell. Mai et penedeixis d’un dia en la teva vida. Els bons dies et donen felicitat. Els mals dies et donen experiència. Tots dos són essencials per a la vida -li va dir l’ancià i va continuar:
– La felicitat fa que la vida sigui agradable. Els intents et mantenen fort. Les penes et mantenen humà. Les caigudes et mantenen humil. L’èxit et manté brillant…
Si no aconsegueixes el que anheles, no desesperis… potser només estiguis tirant arrels…”.

 

 

 

jmbertran

jmbertran

Dr. Josep Mª Bertran.
UTIDA Centre Psicològic i Nutricional
Avda. Prat de la Riba nª4, 2n-3ª 43001 Tarragona
Tel: 692559500
Email: utida.psicologia@gmail.com
Web: www.centroutida.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.