Tornada al “cole” i assetjament escolar

0010162994Amb el mes de setembre, com cada any, els nens i nenes han tornat al “cole”, i tot i les habituals expressions del tipus “quin rollo!”, tots tenen ganes de tornar-hi, però és cert que hi ha casos en que es mostren especialment reticents a anar-hi, hi apareixen símptomes com ara, mals de cap o de panxa en llevar-se, tristesa, ansietat,… que denoten que es tracta d’algun problema més greu.

Una de les possibles causes per les quals un nen pot mostrar reticència en anar a l’escola pot ser perquè se senti víctima d’assetjament escolar, bé perquè ja ho patís durant el curs anterior i tingui por que s’hi repeteixi , bé perquè per qualsevol motiu (canvi d’escola o de companys, canvi de etapa educativa, portar materials nous, … o qualsevol cosa que li passi pel cap al assetjador), hagi començat a l’inici d’aquest curs.

Cal aclarir que no considerarem assetjament a un baralla o insults esporàdics i puntuals ni a un conflicte, diguem-ne, raonable i de fet els nens tampoc reaccionen de la mateixa manera. Es produeix
assetjament escolar quan hi ha un reiterat i deliberat maltractament psicològic, verbal, físic o social (en forma d’aïllament) cap a un nen per part d’un altre o d’altres, amb l’objecte de intimidar-lo, amenaçar-o obtenir alguna cosa. És una cosa que pot produir-se en l’escola però també fora d’ella o través de les xarxes socials (ciberassetjament). Cal tenir clar que no és una cosa sense importància i que no “són coses de nens” sinó que es tracta d’un atemptat contra els drets fonamentals de la persona.

Les conductes assetjadores més comuns són:

  • Cridar-lo cridar. Insultar-lo.
  • Fer-li gestos de burla i / o menyspreu. Mirades amenaçadors.
  • Ficar-se amb ell per la seva forma de ser. Estudiós, amable, simpàtic, religió …
  • Treure-li defectes.
  • Burlar-se de la seva aparença física, raça, color, sobrepès, alçada, … o identitat sexual.
  • Acusar-lo de coses que no ha dit o fet. Comptar mentides sobre ell. Rumors.
  • Riure’n quan s’equivoca.
  • No deixar-lo parlar.
  • Anomenar-lo per malnoms que no li agraden.
  • No parlar-li. No deixar-lo jugar amb ells. Aïllar-lo
  • Amenaçar-lo amb pegar-li. Empènyer. Colpejar-lo.
  • Excloure’l de grups socials a Internet. Suplantar la seva identitat. Insultar-lo. Alterar o destruir les seves dades.
  • Explotar-lo sexualment a través d’Internet.

En una situació d’assetjament escolar existeixen diversos implicats: el o els agressors, la víctima, els espectadors, l’escola i la família i el seu entorn social.

La víctima no és ningú en especial, simplement que destaqui per alguna cosa que a l’agressor li pugui semblar suficient per emprendre el seu assetjament. Habitualment són nens que mostrenImagen-acoso-escolar inseguretat ja davant la primera agressió alguna cosa que aprofitarà l’assetjador per reiterar la seva persecució.

L’agressor sol ser un nen que ha après que la violència és una forma eficaç de resoldre conflictes i d’expressar estats emocionals. És habitual que hagi patit problemes familiars (haver estat testimoni o ell mateix víctima de violència o maltractament) i / o que l’estil educatiu dels seus pares sigui massa autoritari o permissiu, havent-li provocat tot això un dèficit d’habilitats socials que li causi dificultats relacionals i una baixa autoestima que el porta a sentir enveja per els altres i a un desig “per la força” de sentir-se popular i respectat. En algunes ocasions la conducta assetjadora pot anar associada al consum d’alcohol, drogues o vandalisme.

descargaEls espectadors són aquells altres companys d’escola que assisteixen als episodis de maltractament o que coneixen la seva existència. Aquests poden ser ajudants que col·laboren en el maltractament seguint les indicacions del seu suposat líder, espectadors que no col·laboren directament però que aproven la conducta, espectadors que callen per por que ells passin a ser futures víctimes i finalment els que s’atreveixen a defensar la víctima. Excepte aquests últims, tots els anteriors ajuden a que es mantingui el problema bé sigui amb la seva col·laboració o amb el seu silenci.

L’escola és l’entorn on se sol iniciar l’assetjament i per tant juga un paper important en aquest problema ja que ha de tenir clar quin protocol d’actuació ha de posar en marxar davant un episodi d’aquest tipus i sobretot, quines mesures preventives té al respecte en forma de formació específica per a professors i famílies.Una-mala-paternidad-incrementa-el-riesgo-de-bullying-1

La família i l’entorn social més proper és el lloc on tenen origen les conductes tant l’assetjador com l’assetjat. De l’educació proporcionada al nen i de la seva forma d’actuació -tant la família de l’assetjador, com la de la víctima-davant un episodi d’assetjament escolar depèn gran part del manteniment del problema.

Tots els implicats pateixen les conseqüències d’una situació d’assetjament escolar:

La víctima perquè patirà un deteriorament psicològic en forma de descens de l’autoestima, inseguretat, sentiment de vulnerabilitat, descens del rendiment escolar, absentisme, dificultats socials, aïllament, somatitzacions, depressió, ansietat, por, possibilitat de convertir-se en agressor, i fins en els casos més greus possibilitat d’homicidi o de suïcidi.

L’agressor perquè la seva conducta li provocarà rebuig i dificultats socials, generarà una falta del sentit de la norma, desconfiança i intolerància que segurament farà d’ell un adult amb una personalitat antisocial i amb baixa tolerància a la frustració, que segurament el portarà a tenir dificultats relacionals, laborals, de violència domèstica o en els casos més greus, a l’aparició de trastorns psicòtics.

Els espectadors perquè poden generar insensibilitat davant la violència, passivitat davant les situacions injustes, desenvolupament d’una personalitat temorosa i impotent, inseguretat i la possibilitat de convertir-se en agressor.

L’escola perquè la problemàtica que s’hi genera produeix una desestabilització de la convivència que afecta al desenvolupament normal de les classes i de les activitats que s’hi duen a terme, i que altera emocionalment i conductual al professorat, i com a conseqüència a la percepció sobre l’alumnat.

La família, tant a la de l’agressor com a la de la víctima, perquè introdueix en elles un component de tensió que altera el funcionament provocant discussions, enfrontaments, preocupació pels fills, …enfrontament amb l’escola i/o amb la família de l’altre nen.

No_Bullying_circlePer tant, en el seu paper d’educadors, escola i família, i en el seu paper de companys, els espectadors, han d’actuar de forma ràpida i coordinada per neutralitzar i eradicar qualsevol situació d’assetjament escolar que, tot i els sistemes preventius, es doni. És cert que la prevenció en forma d’una educació familiar correcta i adequada sempre hauria estat la millor solució però de no haver estat així i s’arriba a una situació d’aquest tipus, els espectadors han de denunciar el fet, l’escola ha de prendre mesures i les famílies han de dialogar i reconduir la situació. En alguns casos, la víctima, l’assetjador o les famílies no saben trobar en el seu repertori de comportament, els recursos adequats per fer-ho, llavors és convenient recórrer a l’ajuda d’un psicòleg.

Javier Hinojosa | Psicólogo

Javier Hinojosa | Psicólogo

Javier Hinojosa es Pscólogo Psicoterapeuta
Colegiado en el COPC con el número 21.144
Especialista en Terapia de pareja
Consulta: http://www.psicologomataro.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.